Busquen un imputat per haver malversat 15 milions d’euros a través de tres empreses d’Igualada

Des de principis d’aquest 2012, el Jutjat d’Instrucció número 15 de València instrueix una investigació sobre un presumpte cas de corrupció en la gestió de la depuradora d’aigües de Pinedo (València), que podria superar els 25 milions d’euros. El nucli de les operacions sota sospita és la societat pública Empresa Metropolitana d’Aigües Residuals (EMARSA).

El “cas Emarsa” investiga una presumpta malversació de fons públics, estafa i delictes societaris per la gestió d’aquesta empresa. Les acusacions sospiten que es podrien haver desviat més de 25 milions d’euros per a l’ús personal en viatges, compres, lloguers de vehicles de gamma alta, hotels i presumpta prostitució.

Hi ha una trentena d’imputats, entre ells l’exvicepresident de la Diputació de València i exalcalde de Manises, Enrique Crespo; l’exgerent d’Emarsa, Esteban Cuesta, així com el director financer, Enrique Arnal. Un dels imputats és l’igualadí José Ignacio Roca Samper, que a hores d’ara es troba en parador desconegut. De fet, l’única imputada al cas que està a la presó és la seva dona, Maria Águila Aladrén, perquè el jutge considera que hi ha risc de fuga. Precisament, fa unes setmanes es va imputar un empresari jubilat i el seu fill acusats d’ajudar José Ignacio Roca a blanquejar diners a la Xina.

Un altre dels imputats al cas, José Juan Morenilla, també exgerent de l’entitat pública de sanejament d’aigües residuals valenciana, va ser director de la depuradora d’Igualada durant dos anys a la dècada dels 90, segons el rotatiu valencià Las Provincias.

Roca, sobre el què hi ha una ordre de recerca i captura i que també té causes pendents a Saragossa i Barcelona -on té radicades diverses empreses- residia amb la seva parella i els seus dos fills petits a Santa Margarida de Montbui fins que el 2009 –un any abans de que el cas sortís a la llum pública- van vendre el seu habitatge per anar a viure a la localitat francesa de Solviac. A través de la empresa Lot Monopoly –administrada per la seva dona- va comprar 30 apartaments.

Una de les bases de la trama, tres empreses domiciliades a Igualada

Roca presumptament va fer servir tres societats amb domicili a Igualada per espoliar la depuradora valenciana, a la qual va facturar més de 15 milions d’euros entre 2004 i 2010.

Printergreen S.L., Erwinin S.L. i Etwas eigentlich, S.L. són les tres empreses administrades per Roca que tenen seu a Igualada però que no disposen de seu comercial i aparentment no realitzen cap activitat. Printergreen S.L. era una empresa dedicada a les arts gràfiques que va ser adquirida per Roca el 2007 i reconvertida en una companyia dedicada a la «comercialització de tota classe de vehicles de tracció mecànica per carretera i de maquinària en general, així com recanvis, components, accessoris, eines, i l’ensenyament i informació per a la reparació», segons figura en el Registre Mercantil.

Fins a la seva mudança a França, Roca havia cobrat pel tractament de fangs a la depuradora valenciana 10.817.741 d’euros amb la seva signatura Erwinin i 792.105,66 euros amb Etwas. En només vuit mesos –entre 2009 i 2010- Printergreen S.L. factura 3 milions d’euros a Emarsa, sempre en concepte de retirada de llots, un servei que –segons les imputacions- mai no va arribar a prestar cap de les societats de Roca. En aquest període la depuradora ja està sota sospita, però tot i així Roca aconsegueix cobrar les factures, a excepció de 400.000 euros.

Segons informaven fa unes setmanes els diaris Levante i Diari de Girona, Roca tenia negocis a Malta des d’on facturava a les seves empreses espanyoles. Així va aconseguir treure capital d’Espanya per valor de 671.000 euros el 2010. Aquesta era una manera de treure diners a l’estranger sense aixecar les sospites del fisc ja que la facturació es realitzava i figurava en la comptabilitat de les dues empreses.

Roca està imputat pel jutge per presumptament haver inflat factures i cobrat per serveis no prestats. En l’actualitat es troba en parador desconegut i amb una ordre de crida i cerca.

Roca va vendre un terreny a l’ajuntament de Montbui

José Ignacio Roca Samper tenia una finca de cavalls a Montbui que va acabar venent el 2009 a una empresa de titularitat municipal per 430.000 euros més IVA, segons fonts municipals. A continuació, i després de vendre també la seva vivenda, va marxar a França.

L’ajuntament de Montbui preveu aixecar a la finca comprada a Roca, de 2,5 hectàrees i més de 3.000 metres construïts, un centre de formació per a cooperants, el Solidari GLocal Lab, que pretén ser el centre de referència de la cooperació internacional al sud d’Europa.

El preu de sortida era d’un milió d’euros i Roca va coaccionar l’ajuntament amb la existència d’uns inversors holandesos interessats en la compra de la finca. Finalment, al cap d’uns mesos, la venda es va tancar per gairebé la meitat, un preu que fonts municipals reconeixen com a “molt bo, perquè es tracta d’un complex enorme i amb moltes possibilitats per al projecte Solidari GLocal Lab”.

Des de l’ajuntament apunten que “nosaltres no sabíem res de la trama que després s’ha destapat, només ens va sobtar que tenia molta pressa per vendre i ens va donar moltes facilitats per pagar-li, en tres o quatre terminis i sense interessos”.  

Entre les fonts consultades, són comuns adjectius com “xulo”, “xerraire” o que “feia molt mala pinta”. Fins i tot un veí del municipi el va arribar a denunciar pel mal estat dels cavalls que tenia a la hípica. La dona de Roca, Maria Águila Aladrén, va arribar a ser membre de la Asociación Española de Cría de Caballos Angloárabes.

El projecte Solidari GLocal Lab està pendent de licitació i ha rebut una subvenció de fons europeus.