Xarxa porta ‘Les supertietes de les Bianchis’ al Teatre Municipal l’Ateneu

El proper diumenge dia 8 de novembre, a ¼ d’1 del migdia, la companyia Les Bianchis presenten el seu espectacle Les supertietes programades pel grup Xarxa Igualada. Aquest és un espectacle creat a partir de l’antologia de relats Contes infantils contra tot pronòstic d’Empar Moliner. La periodista i escriptora va idear aquest llibre per a explicar històries noves a la seva filla, on hi trobem elements de la societat actual en què vivim. La companyia no és novella en això d’adaptar llibres, ja que abans ja ho va fer en el seu primer espectacle, La filla del senyor Bianchi, la font d’origen del qual eren els Contes per telèfon de Gianni Rodari. Les entrades són a 6 € i a 5 € per als socis de Xarxa. La venda d’entrades és al vestíbul de l’Ateneu, el dissabte de 2/4 de 7 a  2/4 de 8 del vespre i el diumenge des d’una hora abans de l’inici de la funció. Espectacle per a públic familiar, a partir de 4 anys.

La companyia

Les Bianchis (anteriorment anomenada Companyia Brif, Braf, Bruf) està formada per la Magda Puig, la Queralt Casasayas i la Bàrbara Roig. Es creà a finals del 2012 amb l’objectiu d’apropar el teatre a un públic familiar. Volien fer un teatre per a tota la família, amb l’objectiu que els pares no hi acompanyessin els nens, sinó que ells també hi anessin a gaudir.

Quan van acabar el seu espectacle anterior La filla del senyor Bianchi  sentien que alguna cosa havia de continuar. Tenien un treball de petit format dedicat als més menuts que feia l’ullet a qui els acompanyaven. Cercaren un recull de contes que els portés a un imaginari apte per a crear un nou espectacle, i així és com els caigué a les mans Contes infantils contra tot pronòstic de l’Empar Moliner. El llibre els va atrapar per la seva quotidianitat, adreçada tant als infants com als adults. Els protagonistes d’aquests contes no són princeses enamorades ni tampoc són llops dolents, els protagonistes dels contes de l’Empar són objectes quotidians, són un llençol, són uns mitjons, és un semàfor, etc. Objectes que l’infant coneix perfectament, ja que hi conviu diàriament. Rodari escrivia contes d’un pare, Moliner d’una mare. Totes tres actrius són tietes i és per això que pensaren en la figura de la “supertieta” actual, allunyada de la imatge de ‘les tietes’ d’abans. Utilitzen aquesta figura com a eix transversal i els serveix per a explicar els contes de l’Empar Moliner d’una manera teatralitzada.

Les supertietes

Tenir una tieta és com tenir un tresor, i ser tieta és una experiència meravellosa! Però de tieta no se’n neix, i quan la Queralt, la investigadora protagonista d’aquesta obra, s’assabenta que ben aviat en serà, malgrat l’alegria li entren totes les pors! Sort que té l’ajuda de les seves amigues de tota la vida, la Magda, que es dedica a la venda de mitjons, i la Bàrbara, àrbitre de futbol de professió. Amb els contes, la màgia i les seves amigues, la Queralt descobrirà com ser una supertieta. Vols veure si se’n surt?

L’autora és l’Empar Moliner però n’ha fet la dramatúrgia l’Anna Maria Ricard que va guanyar el premi Max a la millor adaptació per la dramatúrgia de Fuenteovejuna. Breve tratado sobre las ovejas domésticas, basada en Lope de Vega.  Els contes que les tres supertietes explicaran són: El calaix dels mitjons, L’homenet verd i l’homenet vermell, El fantasma uh, El poema antipor i El país de les paraules inventades.