Feia 50 anys de la Convenció que, a iniciativa d’ ACNUR, la Agencia de la ONU pels refugiats, va establir l’Estatut dels Refugiats que constitueix la fundació de la protecció internacional dels refugiats, la que determina qui és un refugiat així com s’estableix una sèrie de drets dels refugiats però sobretot les obligacions dels Estats.
La situació que es viu actualment als camps de refugiats a les portes d’Europa, és probablement la pitjor crisi humanitària d’Europa dels últims 25 anys. Famílies senceres fugen del terror de la guerra i truquen a les portes del vell continent que en altre temps havia estat baluard de la solidaritat amb els pobles i el seu dret d’asil, és indignant i insostenible.
Al dramàtic desallotjament del camp d’ Idomeini de fa unes setmanes cal afegir-hi ara també el recent desallotjament del camp informal d’Eko stations, també a Grècia, i ho fan foragitant també els nombrosos voluntaris que, per raons humanitàries, s’hi ha apropat. Tot legat posa en evidència que, des d’un concepte d’una Europa fortificada, volen invisibilitzar aquestes persones pretenent que els girem l’esquena.
Des de Stop Mare Mortum s’han endagat diverses mobilitzacions sota el lema “Obriu Fronteres, Volem Acollir” per denunciar públicament la irresponsabilitat, la negligència i hostilitat dels representants polítics de l’estat espanyol i de la resta dels estats europeus davant l’èxode de persones desplaçades que cerquen un lloc segur. Cal que sortim al carrer, que alcem el nostre crit de denúncia i que sumem voluntats front la barbàrie absent de drets humans que estem vivint.