Durant un any, Garcia i el seu equip han fet un estudi observacional de rehabilitació de les habilitats socials mitjançant robòtica amb una trentena de nens i joves amb TEA, d’entre 2 i 22 anys. Són sobretot de Capellades, tot i que també hi ha infants de Piera i Barcelona. En aquest tipus de sessions, on l’infant interactua amb el dinosaure i un terapeuta, el nivell d’interacció arriba al 80%, quan -segons Garcia- el més habitual és un 10%.
A la primera fase de l’estudi observacional es lliura un joc de la seva elecció. Després dels primers minuts d’oci, quan els professionals determinen -normalment quan l’infant ha acabat la tasca- comença la segona fase. En aquesta etapa, s’observa la interacció del menor amb el robot Pleo que està apagat a taula. La textura de la seva pell de dinosaure ja capta normalment l’interès del petit. Quan ho encenen un univers s’obre davant ells: alimentar-lo, escoltar-lo parlar i fins i tot comunicar-se amb ell… A més de sessions individuals per l’autisme, Garcia explica que han adaptat robots per a teràpies grupals, per a nivells més severs d’autisme o per la síndrome d’Asperger.
La teoria de l’empatia/sistematització de Simon Baron-Cohen explica perquè el robot social és efectiu amb els infants amb autisme. Segons aquesta teoria, existeixen dos tipus de cervells, els Empàtics i els Sistmatics. Els Empàtics ( Neurotipics ) , com és evident, són les persones que tenen la capacitat de posar-se a la pell del altre. Els Sistemàtics ( TEA ) pel contrari, no tenen aquesta capacitat i busquen les regles per les quals es regeix un sistema per poder preveure com evolucionaria.