Coral Vázquez havia recordat el passat industrial d’Igualada a la mateixa plaça on hi va haver la fàbrica de Cal Font fins als anys 80. El candidat Lluís Rabell va fer memòria de la vaga d’obreres de finals del segle XIX, que recull un gravat on es veuen centenars de treballadores a l’espai que avui és la plaça. La memòria era també el punt de partida perquè Rabell reiterés l’ambició de Catalunya Sí que es pot per la reindustrialització i per aturar l’”empobriment de la classe treballadora”. Per al candidat, part de les solucions passen per “canviar de model productiu, superar el model especulatiu i trencar la devaluació dels salaris i la degradació de drets socials”.
Rabell referma l’aposta per “revertir les dinàmiques de privatització als serveis públics” i d’una reindustrialització que aposti per la recerca i el desenvolupament, així com una aposta per l’economia verda, el cooperativisme, l’emprenedoria i la reorientació del sector de la construcció cap a la rehabilitació.
Finalment, sobre la ILP de la renda mínima garantida que ha de debatre el Parlament de Catalunya, Rabell reconeix la possibilitat de veto però es mostra esperançat amb la perspectiva que “a les generals tombem al govern del PP, el que obrirà un horitzó més favorable a les aspiracions socials i democràtiques de Catalunya”.