Els municipis anoiencs també han fet sentir la seva veu aquest dilluns en contra de la reforma educativa plantejada pel govern de l’Estat. Masquefa, Òdena, Piera i Montbui han fet protestes en una mateixa direcció, la defensa de l’escola en català
Masquefa, a l’entrada de l’ajuntament
La directora de l’escola, Montse Lladó, acompanyada de l’alcalde i d’alguns membres del consistori, va ser l’encarregada de llegir el manifest SomEscola.cat a favor de l’escola en català. Seguidament l’alcalde, Carles Casanova, va voler donar lectura a una editorial de Jordi Basté sobre la Llei Wert.
Quatre alumnes llegeixen el manifest a Piera
A Piera, alumnes, pares, mestres, escoles i grups polítics van secundar la concentració promoguda per la plataforma SomEscola.cat en contra de l’esborrany de llei presentat pel ministre Wert al Congrés dels Diputats fa dues setmanes.
Els directors dels centres de Montbui: «ni un pas enrera»
Una trentena de representants de la comunitat educativa montbuienca es van aplegar aquest dilluns a la tarda a la Plaça de l’Ajuntament per tal de llegir el manifest de defensa del català a l’escola.
La directora de l’Institut Montbui Montserrat Costa va llegir el manifest reivindicatiu, en el qual es mostrava un rebuig frontal als canvis que vol introduir l’actual ministre d’Educació José Ignacio Wert, i que passen per atacar el paper del català com a llengua vehicular en l’ensenyament. El manifest llegit per Costa el va aprovar la junta de directors i directores dels centres de primària i secundària i també la comunitat educativa del municipi.
El text deixava palès el més absolut rebuig a l’avantprojecte de llei orgànica de la millora educativa que promou el govern del PP a Madrid. Tal i com deia el manifest llegit per Costa “el nostre model lingüístic és un model exitós, que ha contribuit a la cohesió social i a l’equitat del pais. Ha estat clau en la capacitat integradora de la societat catalana en les darreres dècades”.
A més, segons el manifest “el nivell del coneixement de castellà per part dels alumnes catalans no es diferencia del de la resta de comunitats autònomes. No hi ha cap conflicte lingüístic en els centres educatius”. I continuava tot assenyalant que “no entenem la necessitat de crear un problema artificial i innecessari. Ha costat molt arribar fins aqui. Entenem que es vol actuar amb irresponsabilitat per destruir l’exit”. El manifest continuava destacant que “l’atenció s’hauria de centrar en els problemes reals, com ara reduir el fracàs escolar i evitar l’abandonament escolar prematur, i no pas a lluitar contra fantasmes que només veuen a Madrid. Els centres educatius necessitem estabilitat i no reformes continuades cada vegada que arriba al poder un partit polític”.
Per últim, el text volia mostrar “el nostre rebuig a aquesta proposta i la nostra voluntat de treballar perquè en aquest tema cabdal per al país no es doni ni un pas enrere”.