La pressió popular impedeix el primer desnonament que es fa visible a l’Anoia

La pressió de més de 150 persones ha aconseguit aturar aquest dimarts el primer desnonament que s’ha fet visible a la comarca de l’Anoia. Membres de la Plataforma d’afectats per la hipoteca a l’Anoia, del Penedès i del Baix Llobregat Nord, així com ciutadans de totes les edats a títol individual, han respost a la crida que havia fet la PAH per tal d’aturar el desnonament de l’Àngela, una mare soltera de 31 anys amb tres fills que resideix al carrer Escoles de Santa Margarida de Montbui.

Tot i que les gestions de la PAH i l’Ajuntament de Montbui li havien aconseguit un pis de lloguer social de Catalunya Caixa, l’Àngela necessitava encara un parell de setmanes per donar d’alta els subministraments d’aigua i llum. La hipoteca de la vivenda on resideix està a nom del pare dels seus fills, que està en parador desconegut. En no ser titular, no s’han pogut fer les gestions que podrien haver aturat el desnonament abans.

Els agents judicials han arribat amb uns 30 minuts de retard i, en un clima dialogant, han concedit la pròrroga de 20 dies –fins el 31 de juliol- que demanava l’Àngela.

Actualment, i durant tres mesos, l’Àngela és beneficiària del programa de treball social impulsat per l’Ajuntament de Montbui. Com ha explicat Mireia Villarroel, de la PAH Anoia, “l’Àngela porta molt anys rebent l’ajuda de molta gent, dels Serveis socials de l’Ajuntament i la nostra amb aquest tema”.

Villarroel ha apuntat que és difícil saber el nombre de desnonaments que es produeixen a l’Anoia, tot i que si reconeix que “per sort cada vegada els agafem abans per no haver d’arribar a circumstàncies com aquesta”. De fet, Villarroel ha indicat que és la primera vegada que la Plataforma actua en un desnonament dictat pels Jutjats d’Igualada i confia “que a partir d’ara siguin més flexibles”. Els agents judicials han reconegut als membres de la PAH que, de fet, no executen desnonaments si els inquilins no tenen un lloc on anar.

Aquesta membre de la PAH -que ha parlat en nom de l’Àngela, que es trobava contenta però molt nerviosa- també s’ha mostrat indignada perquè “ara la fan fora d’aquest pis que després estarà buit els anys que toqui”. Des de la PAH, Tina Dalmases ha recordat que els taulells dels Jutjats d’Igualada “estan plens de notificacions de processos de desnonament, a vegades hi ha hagut per terra i tot”.

Després d’obrir les portes de la PAH a tots els afectats –es reuneixen els divendres a la tarda al Centre Cívic del Pla de la Masia d’Òdena-, Villarroel ha reconegut que molta gent no fa pública la seva situació “per vergonya” i que el drama dels desnonaments ja no entén ni de col•lectius ni classes socials.

Le negociació entre els agents judicials, l’Àngela i els membres de la PAH s’ha fet allunyada del carrer Escoles, on els ciutadans i membres de la PAH no han parat de cridar consignes durant les prop de dues hores que ha durat la concentració. Un cop aconseguida la pròrroga, els concentrats han esclatat en alegria corejant el lema més popular de la plataforma: “Sí es pot”. L’Àngela mostrava feliç el document de la pròrroga mentre rebia les felicitacions dels concentrats.

El primer desnonament que es fa visible a l’Anoia –n’hi ha hagut més d’un miler des de l’inici de la crisi– ha acabat doncs, amb final feliç.