Els Prats de Rei presenta un estudi que demostra la seva importància a la Catalunya de l’Imperi Romà

Els Prats de Rei acull aquest dissabte la presentació del llibre “L’ager del Municipium Sigarrensis”, de Natàlia Salazar Ortiz. L’acte es farà a les 6 de la tarda a la sala polivalent de la cooperativa dels Prats de Rei. Els fruits de la investigació que recull el llibre permeten
atorgar al «Municipium Sigarrensis» el lloc que li correspon en el mapa de l’Imperi Romà.

La presentació comptarà amb la intervenció, a més de l’autora, de Dídac Pàmies, arqueòleg director del seguiment arqueològic de les obres dels carrers dels Prats de Rei i Mª Àngels Petit Mendizabal, presidenta de la Societat Catalana d’Arqueologia. Al finalitzar la presentació, es podrà visitar el Museu Arqueològic Josep Castellà i Real, que incorpora algunes novetats.

Unes obres van treure a la llum l’antiga muralla romana

Prats de Rei va descobrir l’any passat l’antiga muralla romana que envoltava la ciutat arran d’unes obres a la xarxa de clavegueram. Fins llavors es coneixia l’existència del municipi romà ‘Sigarra’, gràcies a les làpides romanes que es conserven a l’atri de l’església parroquial però, ara, la descoberta de la muralla «prova la importància que el municipi va tenir a la Catalunya interior durant l’època romana al costat de Guissona i Isona», ha explicat Jordi Segura, conservador del Museu Municipal Josep Castellà i Real. Els arqueòlegs que controlaven les obres del clavegueram van trobar també restes d’altres èpoques com ara estructures ibèriques o ceràmica del segle II aC.

El responsable de l’empresa Cat Patrimoni -que fa les tasques d’excavació arqueològica, Pere Tardà, ha explicat que «fa 40 anys que se sap que Prats de Rei conté restes arqueològiques importants, degut a unes excavacions fetes els anys setanta, però des de llavors pràcticament no s’havia fet res més». Així, les obres que de l’any passat «han permès localitzar una part de la muralla d’època romana que es troba en contacte directe amb unes estructures de l’època ibèrica».

«Fins ara es creia que Prats de Rei era un nucli de població sense muralla i aquesta troballa vol dir que es delimita un espai interior i un exterior i significa que l’interior estava totalment urbanitzat amb els elements habituals d’una ciutat romana», ha explicat Tardà. De la seva banda, el director de la intervenció arqueològica, Dídac Pàmies, ha ressaltat que amb aquest descobriment es podria lligar «la construcció de la ciutat romana dels Prats de Rei amb la de Guissona, un moment de conquesta de l’Imperi Romà cap a la Catalunya interior». Segons Pàmies, «tots dos municipis s’haurien fundat en el mateix moment».

D’altra banda, el conservador del Museu Municipal Josep Castellà i Real, Jordi Segura, ha destacat que la muralla «confirma de forma segura que Prats de Rei era un municipi romà amb certa importància perquè tenia un clos emmurallat». A més, segons Segura, ara el municipi «es pot considerar de la mateixa importància que va tenir Guissona o Isona dins de la Catalunya interior».

Però l’obertura d’una rasa per les obres de renovació del clavegueram no han permès només localitzar l’antiga muralla, sinó també la troballa d’altres restes de diferents èpoques com ara ceràmiques del segle II aC o estructures bizantines. Pel que fa a les ceràmiques, Tardà ha explicat que es tracta de «vasos de campanya fets de ceràmica importada del Sud d’Itàlia que conviuen amb el món Iber i els primers moments de la romanització a Catalunya». Segons Tardà, són peces de luxe que «són molt interessants perquè signifiquen que hi havia comerç a tot el Mediterrani».

Els Prats de Rei és un municipi declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) i per aquest motiu, ha explicat Pàmies, totes les obres que es vulguin fer al terme municipal han d’estar supervisades per un arqueòleg.