La prioritat és conèixer quines possibilitats de recuperació té el bosc, una pineda de pi blanc (Pinus halepensis) que ja havia patit l’incendi de 1986 i es trobava en fase de regeneració. Una part important d’aquesta zona havia estat aclarida recentment per l’OTPMIF per millorar l’estructura i el creixement del bosc, i això podria haver contribuït al control de l’incendi. Aquestes aclarides havien deixat uns 1000 pins per hectàrea, amb una producció mitjana de 9 pinyes per arbre.
Amb aquestes dades, els investigadors estimen que la disponibilitat de pinyons per cobrir l’àrea afectada pot arribar fins als 400.000 pinyons per hectàrea. “Si les condicions meteorològiques dels propers mesos són favorables per a la germinació i el creixement dels nous pins –explica Josep Maria Espelta, investigador del CREAF-, aquestes quantitats poden assegurar una bona regeneració de les pinedes afectades.”
Els pinyons són la única esperança per a la recuperació
“És una bona estratègia per assegurar-se la descendència en cas de catàstrofe –explica Espelta-. De fet, quan els arbres són molt joves i encara no han pogut fer gaires pinyes, mantenen quasi totes les pinyes tancades per formar aquest banc de llavors”.