Els Agents Rurals intensifiquen el control de l’escalada a Montserrat

El cos d’Agents Rurals ha intensificat les tasques de vigilància a les zones d’escalada del massís de Montserrat per prevenir la mala pràctica d’aquest esport. Fa cinc anys que hi ha en vigor una normativa que regula la pràctica de l’escalada i, des d’aleshores, s’han formalitzat unes vint denuncies i vuit sancions. Al Parc Natural de Montserrat hi ha prop de 3.700 itineraris d’escalada i, any rere any, augmenta l’afluència de públic -el 2012 hi van accedir 300.000 excursionistes-. Per això, segons ha explicat el cap d’Agents Rurals de l’Anoia, Joan Llorach, «intensifiquem el control per protegir el patrimoni natural de la muntanya, sobretot les espècies d’aus rupícoles que hi nidifiquen».

La creixent afluència d’excursionistes i escaladors a la muntanya de Montserrat -l’any 2012 hi van accedir un total de 300.000 persones, 50.0000 més que l’any anterior- i l’elevat nombre d’itineraris d’escalada ha portat als Agents Rurals a intensificar les tasques de vigilància al massís. Des de l’any 2008 la pràctica de l’escalada està regulada a Montserrat i, des d’aleshores, s’han formalitzat un total de 23 denuncies i vuit sancions. Fins ara, la tasca dels Agents era més didàctica que no pas sancionadora però ara es vol fer un control més exhaustiu.

Per aquest motiu, s’ha creat un dispositiu especial amb Agents Rurals de les comarques de l’Anoia, el Bages i el Baix Llobregat per controlar que la pràctica de l’escalada es realitza de forma correcte i també per prevenir els incendis forestals al massís de Montserrat. El cap d’Agents Rurals de l’Anoia, Joan Llorach, ha explicat que aquesta temporada han intensificat les tasques de vigilància per «protegir el patrimoni natural de la muntanya, especialment les aus rupícoles, i per fer compatibles la pràctica de l’escalada amb la protecció del medi ambient».

En els darrers anys s’ha produït un sensible augment de les aus que s’han establert i nidifiquen al massís. Segons Llorach, es tracta d’espècies com l’àliga cuabarrada, el falcó pelegrí, el xoriguer o el duc. Amb la regulació de l’escalada a les vies ferrades i les canals es pretén conservar i millorar les poblacions d’ocells protegits i mantenir un bon estat de conservació dels hàbitats i ecosistemes més representatius de la muntanya.

El cap dels Agents Rurals de l’Anoia ha explicat que aquest tipus d’aus «aprofiten l’inaccessibilitat que els proporcionen les parets verticals per fer els nius». Per això, ha dit, «la presència d’escaladors a prop de les vies fa que pugui fracassar la reproducció, ja sigui perquè les aus adultes abandonen els nius o bé perquè els exemplars joves volen del niu abans d’hora».

Per aquest motiu, s’han establert una vintena de zones protegides en què, o bé està prohibit practicar l’escalada durant tot l’any o bé s’hi prohibeix practicar aquest esport durant una època determinada. Els escaladors poden accedir a aquesta informació a partir de panells informatius col·locats al peu de la muntanya, a través d’uns fulletons informatius editats pel Parc Natural de la Muntanya de Montserrat i també a la pàgina web del Patronat.