Cinefòrum a Igualada: ’El tiempo de las cerezas. 1977-1979: eclosión libertaria’

“Le temps des cerises” és una antiga cançó d’amor que es va convertir en un himne de la Comuna de Paris (1871). El temps de les cirerers és una bona alegoria de l’etern renèixer de la vida i, en paral·lel, de les idees, de l’esperança. Els temps revolucionaris podran ser intensos i breus, i encara que aparentment siguin vençuts, sempre tornarà a donar-se una nova oportunitat a la història.

En aquest documental s’aborda una etapa de la història d’aquest país, que no per molt tractada deixa de ser una gran desconeguda: la Transició. I especialment pel que fa a l’òptica llibertària. Es pregunta sobre l’esclat del moviment llibertari i el perquè de la seva posterior caiguda. Revistes, ateneus i grups diversos apareixen per tot arreu.

L’anarcosindicalisme es reconstrueix amb veterans que van resistir el més dur del franquisme, amb aquells que van tornar de l’exili i amb joves que recullen les idees del Maig francès. La generositat política de totes les persones implicades va aconseguir mobilitzacions massives, com els mítings de San Sebastián de los Reyes o el de Montjuic (el març i juliol de 1977, respectivament), encara que el seu punt àlgid van ser les Jornades Llibertàries de Barcelona l’estiu de 1977, on es diu que hi van participar fins a 500.000 persones. A Montjuic acudiren gents vinculades a tots els corrents transformadors de l’època: la contracultura, l’ecologisme, el feminisme, el sindicalisme, etc. Tots aquests grups buscaven vertebrar un moviment global de transformació social al voltant d’unes sigles històriques: la CNT. Però aquesta confluència no es va fer, i el documenta es pregunta el perquè.

Al contrari, any i mig després, els delegats i delegades que assisteixen al Vè Congrés de la CNT (Madrid, desembre de 1979) tan sols representaven a poc més de 29.000 afiliats. Què havia passat en el curt període que va de les Jornades Llibertàries del Parc Güell de Barcelona al Vè Congrés de la CNT a Madrid? Que va passar per a què l’eclosió llibertària d’aquells breus i intensos anys s’ensorrés?