Browsing: Enric Senserich

“La pau es defineix com l’estat en què la societat no està ni en violència, ni en guerra. La paraula pau deriva del llatí «pax» i generalment es defineix, en sentit positiu, com un estat de tranquil·litat o quietud, i en sentit oposat com absència d’inquietud, violència o guerra.   Des del punt de vista del dret internacional, com a

Vivim en una societat que, moltes vegades, no té gaire respecta per les persones grans, per això cal recordar-ho que…

Si, dispersos en pensaments, idees, civisme, respecte, falta de confiança…. tot trontolla, però sobretot ens falta equilibri emocional i honradesa. Estem vivint uns moments històrics i transcendents, no sols a Catalunya, sinó al Món, doncs ningú ha estat capaç de trobar aquest punt d’honradesa i seriositat per implantar-los en els governs de tot el Món.

No tenim resoltes les Eleccions del Parlament català, que ja tenim d’endinsar-nos en les Eleccions Generals, pel fet de que ni han que els agrada ser protagonistes ha qualsevol preu i si criticaven als polítics de sempre, ells fan pitjor, i al mateix temps afavoreixen la posició del Govern del PP, a més dels C’s,

Hi havia una vegada, un Petit Gran Poble, treballador, emprenedor, obert al Món, amb capacitats de generar riquesa i benestar, però ja feia molts i molts anys que per molt que treballessin mai aconseguien estalviar ni poder cobrir totes les necessitats  dels seus ciutadans, doncs tot el que guanyaven se’ls i quedava un poble veí

El que contamina el nostre cos, no és el que entra per la nostra boca, sinó el que en surt…

Sento pena i tristesa quan miro la televisió o llegeixo certs mitjans, que són de més enllà de l’Ebre, en que tothom ataca als catalans o al nostre president. No hi veus cap respecte envers Catalunya, no volen entendre que som persones com les altres, amb les nostres virtuts i defectes, però persones i que

Tots els catalans i catalanes de convicció i de sentiment, anàvem contents i feliços, joiosos i il·lusionats, semblava la continuació de les Festes majors dels nostres pobles, sabíem que volíem, o sabem, per això no se’ns veia amoïnats, només patíem per si algú malèfic vingués a provocar-nos, a trencar el civisme, la pau. Doncs no,

Ja vaig escriure a InfoAnoia a primers de desembre de l’any passat, el que estava passant a Catalunya, i ara avui, dia 26 de maig del 2014, podria transcriure exactament el mateix, sense canviar res i al llegir-ho pensaríeu que era feta d’ara, per això no ser si repetir-ho o ho explico diferent.  Deia que

Voldria fer una reflexió al voltant d’algun escrit arribat a les meves mans, per meditar què volem ser, què volem…