Les excavacions de l’Abric Romaní arriben al nivell de màxima expansió dels neandertals

El jaciment arqueològic Abric Romaní de Capellades ha començat la 31a campanya d’excavació amb l’objectiu de seguir documentant i entendre com vivien i s’organitzaven les comunitats neandertals que van habitar el nord-est de la Península Ibèrica. L’arqueòleg, paleontòleg i director de les excavacions, Eudald Carbonell, ha explicat que serà una campanya «molt interessant», perquè s’excava el nivell «en què els neandertals vivien l’època de màxima expansió». Carbonell lidera un equip format per una vintena de persones entre personal investigador, doctorands i estudiants. La campanya va començar el 8 d’agost i s’allargarà fins al dia 30. El públic pot visitar el jaciment lliurement.

L’Abric Romaní és una balma que s’obre dins la cinglera del Capelló. Es tracta d’un jaciment arqueològic del paleolític que des de l’any 1983 es troba en procés d’excavació en diverses campanyes dirigides per l’arqueòleg i director de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), Eudald Carbonell.

Aquesta excavació forma part del projecte de recerca reconegut per la Generalitat de Catalunya sota el nom ‘Abric Romaní – Cingles del Capelló (2010-2014)’. Segons ha explicat Eudald Carbonell, l’objectiu d’enguany és acabar l’excavació en extensió del nivell P, d’una antiguitat a l’entorn a 55.000 anys, i continuar baixant en seqüència estratigràfica per arribar al nivell Q, encara més antic, entre 56.000 i 58.000 anys». D’aquesta manera, «podrem obtenir noves dades sobre les estratègies de subsistència i les formes d’ocupació de l’espai de les comunitats neandertals que van habitar el nord-est de la Península Ibèrica, i de manera extensiva, nova informació per reconstruir la vida d’aquests grups humans a Europa», ha afegit.

Gràcies a les descobertes que s’estan efectuant i al bon estat de conservació del jaciment és possible reconstruir paleoetnogràficament el modus vivendi d’aquestes comunitats caçadores recol·lectores i documentar aspectes fins ara desconeguts que permeten caracteritzar molt en profunditat l’espècie neandertal, així com les diverses interaccions d’aquesta amb el medi natural en què va viure. Segons Carbonell, s’ha pogut determinar acuradament en els grups neandertals les estratègies d’ocupació, l’estructuració de l’hàbitat, les estratègies de subsistència o la tecnologia del foc i dels instruments.

Precisament, pel director del jaciment, l’Abric Romaní és destacable sobretot pels fogars que s’hi ha trobat, «un element importantíssims per explicar com organitzaven la vida i l’espai aquests homínids». D’altra banda, al nivell P s’hi han trobat diverses eines de fusta, «que complementen la visió dels neandertals». També s’han trobat ganivets amb mànecs, fets amb sílex, «cosa que demostra la tecnologia refinada que utilitzaven», destaca l’estudiós.

Un cop finalitzat el nivell P, i després d’extreure la part estèril que hi ha entre nivells, es començarà amb el Q. «Preveiem una excavació molt interessant en aquest nivell», ha assenyalat. «Es tracta segurament del moment de màxima expansió dels neandertals, cosa que ens permetrà desxifrar molts més aspectes sobre la vida d’aquests homínids», ha assenyalat Carbonell.

L’arqueòleg ha explicat que els neandertals «eren una societat molt  revolucionada, molt ben instal·lats al territori, amb unes xarxes  socials ben establertes (distribuïts en clans i tribus), que de tant en  tant es trobaven per fer un aplec a l’Abric Romaní».

Un jaciment obert al públic

Coincidint amb els treballs arqueològics que s’allargaran fins el 30 d’agost, el jaciment estarà obert al públic amb entrada lliure fins al mateix dia. L’horari de visita és de les onze del matí fins a la una del migdia i de les cinc de la tarda fins a les set del vespre.

A la campanya, en total, hi participen una vintena de persones, majoritàriament personal investigador i doctorands de l’IPHES. Concretament, Carbonell es posa al capdavant d’un equip format per personal investigador i doctorands de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, però també estudiants del màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana de la Universitat Rovira i Virgili i del grau d’Història de la Universitat de Barcelona. També hi ha una investigadora de la Universitat de Firenze (Itàlia), un estudiant del grau en Geologia de la Universitat de Barcelona, dos estudiants del grau en Història de la Universidad de Salamanca, un del mateix grau de la Universidad de Sevilla i un estudiant de doctorat de la Universitat de Tunísia.

Eudald Carbonell va néixer a Ribes de Freser el 1953 i és arqueòleg, antropòleg i paleontòleg. És doctor en Geologia del quaternari per la Universitat Pierre et Marie Curie i en Història per la Universitat de Barcelona. El professor d’Eudald Carbonell, Eduard Ripoll ja va treballar a l’Abric Romaní als anys 50.