Ja hem perdut el compte de les nocturnes a les nostres esquenes. Tot va començar com una sortida per poder pedalejar a l’estiu sense la sensació d’haver-se deixat el forn encès o amb l’enyorança dels nostres freds hiverns. El fet de que la visibilitat sigui limitada, no fa res més que introduir un toc d’aventura que diverteix i engresca al personal. El que en els seus inicis era un esdeveniment limitat als adults, responsables i amb una certa experiència sobre rodes, va ser ràpidament apropiat per un munt de jovenalla que, ansiosos d’aventura, han anat envaint aquesta ja esperada sortida. Però els més veterans de cap manera s’han deixat desplaçar per aquesta sang jove, sinó que, molt alegrement, han adaptat la ruta per a que pugui ser d’interès de grans i petits, aconseguint que la jornada sigui agradable, amena i fresca per a tothom.

Així doncs una trentena de ciclistes ens trobàvem el passat 27 de juliol entorn les 7 de la tarda,  en el lloc de sortida habitual a Igualada, per dirigir-nos mica a mica, sense presses i gaudint de la companyia, cap al Coll del Guix, Sant Martí de Tous i finalment, en un últim esforç tant per grans com per petits, arribar a l’Eucaria, al costat mateix del pantà (sense aigua), amb l’última llum del dia, on ja ens esperava un agraït aperitiu, preàmbul del bon i ben merescut sopar.

Acabats però,  quedava  la part més especial de la vetllada i va ser quan els més petits van haver de revelar-se davant els suggeriments dels seus grans, que els aconsellaven finalitzar allà l’excursió i anar directament al llit amb els cotxes que amb tal finalitat esperaven allà, però les dialèctiques no van fer efecte i a les fosques o il•luminats de qualsevol manera, tots i fins al més petit, vam emprendre el camí de tornada cap a Igualada. La tornada la vam fer per nous camins, sobtant-nos una inesperada festa al mig del no res, amb bona música i un ambient que convidava a quedar-s’hi, però que, amb pena per alguns, vam deixar enrere fins arribar a Jorba, que també estava de festa. Deixant tanta gresca enrere, vam anar fent camí, amb alguna rebolcada sense conseqüències, inclosa, fins a arribar a  l’Espelt i, en un tres i no res, novament a Igualada. Una sortida de gairebé 40 Kms dels quals 22 van ser ben be a la fosca.

La propera sortida de la Mancomunitat ja serà el 15 setembre, després de la petita pausa del més d’agost, i serà per apropar-nos fins al Montseny, on farem una excursió al voltant del turó de l’Home que de segur ens encisarà (nivell alt). Per més informació podeu visitar la nostra  web  www.mancomunitatbtt.net.