L’Igualada Hoquei Club es reivindica a casa del Liceo

L’Igualada HC ha tornat a reivindicar-se davant d’un del grans i ja pot presumir d’haver puntuat en les pistes dels 2 equips que aspiren al títol de lliga. Després de ser el primer de guanyar al Palau Blaugrana ara ha aconseguit empatar en un Palacio de los Deportes de Riazor, ple a vessar i preparat per celebrar el títol que fa 20 anys que no guanyen. Els arlequinats han exercit de jutges i han obtingut un empat,  3 a 3, que li dona emoció a la lliga i que atança als arlequinats a la copa de la Cers.

Fa 10 anys en aquest mateix escenari el Liceo li va pendre, a la tanda de penals, a l’IHC la que hauria estat la seva setena copa d’Europa ( d’aquell equip només queda el gran David Càceres).  Avui la història els ha reingressat part d’aquella alegria perduda.

No s’ha arribat a materialitzar al 100% la intuició que dissabte a la nit expressava a través de twitter l’ex-jugador blaugrana, Alberto Borregan (“me da que acabada la 29j de la oklliga el líder seguirá siendo el que es en estos momentos …#presentimiento) però gairebé. “Casi aciertoooo… por un gol no sigue líder el FCBhoquei..I és que l’Igualada HC ha fet saltar la banca amb un autèntic partidàs, amb molt poder ofensiu i una altra exhibició de l’Elagi a la porteria.

QUAN PITJOR MILLOR

Els de Francesc Monclús han desafiat tots els inconvenients. Un viatge esgotador (llevar-se a les 3 de la matinada, agafar l’avió, esmorzar a les 9, descans als sofas de l’hotel…) una pista preparada per la festa (5000 espectadors a Riazor), un rival endollat, un parquet carrega-cames … tot apuntava a acabar sent una víctima propiciatòria. I no. L’IHC no ho ha estat ni d’entrada, ni quan s’ha posat per davant en el marcador (minut 9 el canoner Marçal desviant un tir exterior del Ton). Ni quan els Lamas (amb dos grans remats a l’escaire)i Toni Perez ( amb oportunisme al segon pal) li han donat la volta al marcador amb un 3 a 1 que semblava sentenciar partit i lliga. I encara ho podria haver rematat si l’Elagi no hagués aturat una FD per blava a l’Oriol Vives que els àrbitree han obligat a repetir.

Contra tot ha ressorgit l’esperit inconformista d’aquest equip nascut en una nit d’estiu. El mite Càceres no estava disposat a deixar passar l’oportunitat de fer més gran la llegenda i ha tret or a un llençament de FD per 10 faltes d’equip. Faltaven 9 minuts i tot semblava possible. I a falta de dos minuts s’ha fet realitat. El mateix Vives que acabava de tornar a la pista ha agafat la seva primera bola i l’ha missilejat des del punt de l’àntiga FD. Escairàs i 3-3. De tota manera semblava que encara faltava un punt d’èpica. I els àrbitres han tornat a expulsar l’Ori amb una blava molt rigurosa. L’Elagi ha tornat a ser un gegant aturant el llençament i l’equip no s’ha quedat enrere defensant el que quedava de partit amb un jugador menys. A la fi, 1 punt meravellós per un grup de tècnics i jugadors que es mereixen el reconeixement de la gent de l’hoquei. D’Igualada… i de la resta. L’IHC havia de fer de jutge de la lliga i avui s’ha posat toga i birret.