Periodistes anoiencs debaten sobre la crisi del periodisme en una taula rodona

El passat divendres 31 de maig el PSC va organitzar una Taula Rodona amb el títol “Periodisme del segle XXI. Crisi del 4t poder”, on es va poder comptar amb la participació de periodistes experimentats i joves com Joan Maria Morros, Jordi Puiggròs, Laia Vicens, Jordi Cuadras i Óscar López, vinguts de diferents mitjans d’àmbit nacional i comarcal – local.
La Taula va ser inaugurada per Teo Romero, 1r Secretari PSC-Anoia, que va emmarcar l’activitat en un model de debats i conferències oberts, per parlar de forma oberta amb grups d’interès, amb grups d’opinió diferents, com ja es va fer al gener sobre les Taxes Judicials i el maig de l’any passat sobre les Preferents. A més, animar a fer suggeriments de propostes per portar-los als estaments legislatius (Parlament, Congrés) corresponents.

La Taula va ser moderada per Jordi Riba, 1r Secretari PSC-Igualada, que va agrair la presència dels ponents i del públic, i va comentar que, curiosament, en aquesta ocasió els periodistes eren els que estaven de debat i el polític el que moderava el debat. Riba va presentar els blocs del debat, on es parlaria dels problemes actuals i presents del periodisme, la perspectiva de futur, com és de necessari el periodisme per la democràcia i propostes a realitzar.

Els ponents van agrair l’invitació i el fet que se’ls permeti parlar de l’ofici del periodisme, o com va dir Jordi Cuadras “ A diari els periodistes expliquem històries dels demés, avui expliquem la nostra”.

Així, en l’anàlisi de la situació actual es va fer palesa que la crisi econòmica està passant factura als mitjans de comunicació amb la reducció dràstica de la publicitat, com va indicar Jordi Puiggròs. Això provoca que els mitjans s’hagin de reduir costos, essent els periodistes un dels sectors més perjudicats; Laia Vicens va indicar que era els mitjans de comunicació era el segon sector més perjudicat per la destrucció de llocs de treball, després de la construcció, i va denunciar la situació dels becaris, que acaben substituïnt llocs de treball i que davant el panorama laboral hi ha persones que “s’eternitzen” com a becaris. Jordi Cuadras va comentar que la crisi de les empreses periodístiques, per la crisi econòmica, sumat a una transformació de la societat que vol immediatesa i aplica el fenomen fast-food a la informació, porta a una crisi del periodisme; és a dir, es retallen les redaccions i la societat valora la quantitat i no tant la qualitat de la informació. Així, Joan Maria Morros va destacar que el públic vol coses noves a cada moment, no es vol esperar a les hores en punt, al matí no es vol saber que va passar ahir sinó què ha passat a la matinada. Óscar López va destacar que vivim en una sobredosi d’informació, ja sigui a través de mitjans tradicionals com les xarxes socials (twitter, facebook), on tothom pot dir la seva, tothom es converteix en periodista, i per tant, quan hi ha tanta informació la figura del periodista esdevé més necessària que mai per processar-la i seleccionar-la.

Amb aquest anàlisi, afegint-hi la necessitat del canvi del model de negoci, es va poder parlar de futur, dels reptes i propostes. Així, Jordi Riba va preguntar “per què es tant difícil posar en valor la informació periodística davant la crisi publicitària? “. Partint de la dada que Espanya és l´únic país europeu on el diari més llegit és un diari esportiu, no un generalista, es va poder copsar la necessitat que es valori la feina del periodista. Així, Laia Vicens va remarcar que el públic s’hauria de conscienciar que la feina del periodista no és gratuïta, que darrera de cada link hi ha la feina d’algú. Així, amb la presència d’internet, i de grans quantitats d’informació, el model de negoci del sector ha de canviar, amb noves formes que permetin no només dependre de la publicitat sinó també de l’aportació del lector, i això requereix, també, canvis que permetin als periodistes continuar fent la seva feina. Tot i com va comentar Puiggròs ja hi ha robots que escriuen cròniques, la societat ha de valorar quan una notícia és treballada i aquest valor se li pot donar amb un pagament simbòlic. Morros va explicar el cas del New York Times, on pots subscriure’t i disposar del diari digitalment de dilluns a dijous i en paper de divendres a diumenge. El pagament de la informació digital, de la informació treballada, va suscitar cert debat, ja que tots els mitjans s’haurien de posar d’acord en posar-ho en marxa, sinó es crearien desigualtats que podrien enfonsar els mateixos mitjans. En l’àmbit més local, es va destacar que és d’on surt una important cantera de periodistes, i que el periodisme de proximitat és necessari però que també s’ha d’adaptar als reptes dels mitjans més grans; a més, en l’àmbit local es crea una certa frustració quan les notícies de successos solen tenir més ressò (o lectures a la xarxa) que les notícies ben elaborades i treballades, com indicaven tant López com Cuadras.

En l’apartat de les propostes, destaca la petició feta per Puiggròs per tal que l’Estatut Professional dels Periodistes esdevingui una realitat el més aviat possible, per donar empara i cobertura als professionals, ja sigui en temes salarials o de condicions laborals, com el fet que inclogui l’objecció de consciència, com va indicar Laia Vicens; Vicens va afegir que vist el panorama laboral, s’ha creat una Plataforma en defensa del sector, “Mitjans en lluita”. Des del públic es va emfatitzar que falta cultura en general sobre la necessitat de disposar de periodisme de qualitat, però també que els lectors habituats saben apreciar la diferència entre una notícia treballada i una que no, i per tant que no es pot llançar la tovallola.

Finalment, l’acte va ser tancat per Carles Cuerva, Secretari de Acció Política, Formació i Sectorials del PSC-Anoia, que va agrair la presència de tothom, tant ponents com públic, en un tipus d’acte temàtic que són necessaris tot i que no solen atraure molt de públic. Va recollir les propostes realitzades, i es va comprometre a portar-les on fos necessari. També va reclamar la necessitat del periodisme i de valorar la tasca que es fa a través del pagament de la informació treballada, però també la funció fiscalitzadora cap als poders polítics i econòmics.