L’ou com balla torna a Igualada

Des de dijous i fins diumenge, la font de la plaça Pius XII d’Igualada ha mostrat una de les seves imatges més singulars gràcies a l’associació de veïns del Barri de la Font Vella, el tradicional Ou com balla, que des de fa més de 40 anys esdevé un element de l’imaginari popular de la ciutat pels volts del dia del Corpus Christi.

Sembla que l’origen de la tradició l’hem de situar a Barcelona. Hi ha constància que al segle XVI ja es feia a la font del claustre de la Catedral de Barcelona, on se n’encarregaven els escolans. L’ou, un cop buit i amb un punt de cera per tapar el forat pel qual s’havia buidat, es col•loca sobre el raig d’aigua d’un brollador d’una font, de manera que giravolti sense caure. A més, la font habitualment es guarneix amb flors i fruites del temps, com les cireres amb les quals es cobreix la tassa de la font, o la ginesta i els clavells.

Des de mitjans del segle XX, la tradició s’ha anat estenent arreu de Catalunya.

Un efecte amb base científica

L’explicació de per què s’aguanta l’ou com balla, ens la dóna l’efecte Coand?, encara que hi ha el principi de Bernoulli subjacent, que és la base per a poder aclarir el primer.

Suposem una superfície corba, per exemple una esfera, com és el cas de l’ou com balla. Si sobre ell es llença alguna cosa sòlida (arròs, per exemple), ambdós rebotaran en sentits contraris. L’ou, pel principi d’acció-reacció, tendirà a anar en el sentit en què l’ha empès l’arròs, i aquest rebotarà.

Si repetim aquesta experiència amb un fluid aquest, per la seva viscositat, tendirà a «enganxar-se» a la superfície corba. Ni el fluid ni la pilota rebotaran en la direcció oposada, el fluid seguirà la seva trajectòria, adaptant-se suaument a la superfície corba, i l’ou tendirà a anar cap a l’aigua que l’empeny. En el cas de l’ou com balla, l’aigua l’estira en totes direccions, abans de caure per l’acció de la gravetat i així el manté en equilibri.