L’atleta internacional de l’equip Merrell aconsegueix un top 5 absolut a l’Ultra Pirineu, la prova estrella del país. El recorregut de 100 quilòmetres i 6.600m de desnivell positiu recórrer les parts més emblemàtiques del Parc Natural de Cadí Moixeró en una gran volta circular.
Marc Ollé partia com un dels favorits tot i que ell es treia a priori la pressió amb l’únic objectiu d’acabar. «Per mi 100km és una distància que fa més d’un any que no faig i li tinc respecte, no porto el rodatge i volum com per poder tenir aquesta distància controlada, així que intentaré fer lo que pugui per completar el recorregut», comentava abans de la prova.
El nivell de corredors ha estat altíssim, potser el millor dels últims anys. Abans de la sortida la llista de favorits era ben ampli, però amb el pas dels quilòmetres el grup s’ha reduït considerablement.
En la cursa masculina, Miguel Heras, Stian Angermund, Pere Aurell i un sorpresiu Elie Besson han portat la batuta durant bona part del recorregut. Per darrera, Lluís Ruiz i Miguel Arsénio no s’han donat per vençuts i han lluitat les seves opcions al podi.
La calor del migdia ha fet estralls al capdavant. Pere Aurell ha rebut de valent i s’ha vist obligat a abandonar a quaranta quilòmetres del final. Angermund, tot i els problemes gastrointestinals, s’ha mantingut ferm, amb Heras buscant el seu cinquè triomf.
El desenllaç que s’ha resolt en els últims instants. El portuguès Miguel Arsénio, que venia molt fort des de darrera, s’ha posat al capdavant en el sinuós ascens pels Empedrats, amb Stian Angermund empaitant-lo amb dificultats, mentre que Miguel Heras s’ha quedat lleugerament despenjat. Ha estat el cop definitiu per a que Arsénio s’estrenés com a flamant guanyador amb un temps de 10h37’50». Sens dubte, el millor resultat de la seva carrera esportiva. Visiblement fos ha arribat Miguel Heras, segon, mentre que Rodrigo Monasor s’ha colat en el tercer calaix del podi per arrodonir una temporada excepcional. Lluís Ruiz, quart, i Marc Ollé, cinquè han tancat un top 5 de luxe. D’altra banda, Stian Angermund ha abandonat a Sant Jordi, a 11 quilòmetres de meta amb símptomes de deshidratació.
«Feia molt de temps que no patia aquest nivell, a Gòsol he fet el meu últim àpat sòlid, he patit molt amb l’estómac totalment tancat. Una crisi que es veia encara més agreujada per la calor. No tenia clar que podia acabar en aquelles condicions, han estat 5h sense menjar ni beure pràcticament. Ha sigut una lluita contra mi mateix amb l’únic objectiu d’acabar. Feia 10 anys de la meva última participació a aquesta cursa i em feia il·lusió aconseguir-la acabar, amb la gent de casa, em sento molt estimat, i a més amb l’assistència de luxe que tenia entre amics i familiars. Estic molt satisfet d’haver-ho aconseguit», comenta Marc.
Marc afegeix, «Si que és cert que tinc un sabor agredolç perquè no he pogut complir els temps que tenia previstos, però no m’agrada abandonar, a vegades no tot surt rodó i m’agrada sobreposar-me independentment del resultat. La sorpresa per mi ha estat aquest top5, si que és cert que molts corredors de davant han acabat abandonant i m’han donat aquest exitós resultat, però li dono més valor el temps que he fet amb les condicions que estava. Estic molt content i vull aprofitar per agrair a tota la gent que m’ha animat i donat energia d’una forma o altre durant el recorregut, especialment, a la meva assistència de luxe».
Ramon Nicolás, al Top10
Dos corredors de la UECANOIA també van participar a la prova, en Ramon Nicolás i la Raquel Fernández, ambdós amb els deures fets i amb moltes ganes d’afrontar aquest repte. En Ramon de seguida va posar-se amb el grup dels 30 primers corredors i corredores, i mica en mica va anar guanyant posicions i al cap de 4 hores ja es situava en 20a posició.
A partir d’aquí, tot i el cansament que s’anava acumulant, anà veient com estar al top10 no era tan impossible, i a les gairebé 10 hores de cursa es va situar en 12a posició. El frec a frec amb Jordi Gamito (guanyador de la Grossglockner Ultra-Trail) el va esperonar i va aconseguir creuar la línia d’arribada amb 11h48’, a només 32” del de Platja d’Aro. Aquest Top 10 li va proporcionar el tercer graó del podi de la categoria d’edat de 40 a 49 anys. Per la seva part Raquel Fernández encarava la cursa com un repte personal essent la seva primer ultra trail. Una cursa més conservadora (si és que això és possible fent 100km), i gaudint-la a cada pas. Una molt bona preparació tant física com mental van ser la clau per finalitzar aquesta dura prova.
Finalment va creuar la meta amb 20h33’ i un bon aprenentatge. Per la seva banda en Robert Marsal i en Víctor Camí van participar a la Marató de 42km i 2800m positius i Èlia Vidal a la Mitja Marató de 21km i 1400m de desnivell positiu. Una molt bona representació del club anoienc.