La dimissió de cinc membres de l’executiva aguditza la crisi al PSC de Vilanova del Camí

El conflicte del PSC a Vilanova del Camí, generat abans de les darreres eleccions municipals i que ha acabat sortint a la llum les darreres setmanes, sembla lluny de solucionar-se. El divorci arrenca la primavera de 2011, amb la configuració de la llista del PSC per les municipals. Liderada per Joan Vich, el número 2 era per a Vanessa González i un dels homes forts dels anteriors governs, Carles Majoral, figurava com a suplent. Aquesta nova correlació de forces no va agradar a una part de la militància i, per primer cop, el PSC de Vilanova sotmetia a votació la llista que presentava el partit a les municipals. La primera votació va donar com a resultat un empat tècnic i, en tornar-se a votar, va resultar guanyadora per només dos vots de diferència. El conflicte entre els dos grups dels socialistes vilanovins no era cap secret, però des de fa unes setmanes ja és de domini públic. Uns i altres coincideixen a dir que no hi ha «ni bons ni dolents, simplement no ens entenem».

Aquest dilluns, cinc membres de l’executiva del partit han anunciat la seva dimissió. Són Vanesa González i Pepita Còdol –regidores de l’equip de govern-, Antoni Maturana -que ja va dimitir l’any passat-, Josep Minguet i Eugenio Salas. Cap d’ells abandona la militància del partit i en el cas de les regidores, tampoc les seves funcions al govern. Surten de l’executiva, doncs, els únics membres del govern que hi tenien presència. L’alcalde del municipi, Joan Vich, no hi és a l’executiva “perquè ell no s’hi va presentar com a candidat i ningú va proposar-lo” ha recordat Vanesa González.

Els motius, les diferències i discrepàncies entre els dos bàndols del partit que fan “molt complicat avançar i treballar en un sentit únic ja que les posicions adoptades dins l’agrupació es troben en pols totalment oposats” ha dit Vanesa González. L’origen del conflicte es produeix quan “una part de la pròpia executiva va refusar la llista presentada pel candidat i fins i tot va verbalitzar no haver donat suport en les eleccions, fet que marca un abans i un després dins la nostra formació i que obre una escletxa important difícilment reparable” ha lamentat González.

La situació es va mantenir fins ara fa aproximadament un any, quan es va optar per configurar una executiva de consens, que els membres dimitits titllen de “desequilibrada des de l’inici” en quant a representació de les dues postures enfrontades. A la nova executiva “ha estat impossible mantenir un clima col•laborador i relaxat en les reunions d’executiva, els conflictes i els enfrontaments han estat continus” denuncia González.

Asseguren haver contactat amb altres instàncies del partit “demanant una intervenció d’urgència per a fer front aquesta crisi” sense haver rebut resposta.

González reconeix que “la decisió que hem pres posa en evidència la fractura del partit, però pensem que és la manera de començar de nou, de regenerar energies i de tenir clar el que no volem”. Per evitar situacions similars en el futur, els membres dimitits proposen “primàries obertes” entre la militància.

Carles Majoral: “ens han ignorat durant dos anys”

El primer secretari del PSC de Vilanova del Camí, Carles Majoral, respon a l’acusació de falta de col·laboració dels regidors denunciant que són aquests els que no informen el partit de l’acció de govern.  

Majoral lamenta que “ens han ignorat durant dos anys” i, que en aquest període, “el primer ordre del dia d’un ple municipal que em va arribar va ser el del mes passat. Sempre m’assabentava de què hi havia ple per la pàgina web d’un altre partit”. El primer secretari dels socialistes vilanovins també lamenta que es va assabentar “pels diaris” de la incorporació a l’equip de govern de la regidora de Vilanova Alternativa Marta Trullols. Majoral conclou que “fa dos anys que m’assabento a toro passat del que succeeix a l’ajuntament”.

Sobre la dimissió dels cinc membres de l’executiva del PSC, Majoral treu ferro i assegura que continuaran treballant: “que pleguin membres de l’executiva no vol dir res”. Malgrat les diferències, Majoral coincideix amb els seus companys de partit en afirmar que “ni uns som bons ni els altres són dolents”. I que les diferències de tipus personal han acabant erosionant un projecte comú: “els dos volem anar al mateix lloc però probablement per camins diferents”.

Precisament les diferències personals apareixen sovint com a justificació del conflicte, però Majoral recorda que la meitat de l’assemblea va votar la llista “guanyadora” i en aquest punt es pregunta si “la meitat de l’assemblea té problemes amb l’altra meitat?”.

Majoral, que recorda que “vaig estar recolzant al PSC a la campanya de les municipals”, apunta en relació al seu comunicat arran de la votació favorable a la sobirania per part de tres regidors del PSC de Vilanova, que “jo no m’hi he posat mai a la gestió municipal, però en accions polítiques, com a primer secretari del PSC a Vilanova haig de manifestar la meva postura”   

Sobre les solucions al conflicte que proposen els membres dimitits -una intervenció de la federació comarcal o de la secretaria d’organització a nivell català- Majoral es limita a dir que “sóc un home de partit” i, per tant, dóna a entendre que s’adaptarà a allò que el partit decideixi.