Els partits polítics enviaran la propaganda electoral de forma conjunta

Els grups han acordat un sol enviament de propaganda electoral de totes les candidatures, l’anomenat ‘mailing conjunt’, però incloent tant els partits amb representació parlamentària com els que no en tenen però es poden permetre el cost de fer un fulletó. Aquest principi d’acord suposarà un estalvi respecte a l’actual subvenció que rep cada partit per enviar per separat la seva propaganda. Durant la reunió setmanal de la ponència per elaborar una llei electoral catalana, els partits també s’han obert a flexibilitzar els blocs informatius en els mitjans públics, però de moment només és una declaració d’intencions, ja que hi ha recels sobre la manera de controlar la proporcionalitat.

En aquesta sessió de la ponència, els grups han continuat repassat l’informe dels experts, encara sense acabar-lo. Un dels punts d’acord en aquesta reunió ha estat la necessitat de fer un sol enviament de propaganda electoral. Si bé la setmana passada es dubtava de la legalitat de fer un ‘mailing conjunt’ de totes les candidatures amb representació parlamentària, com recomanaven els experts, en aquesta sessió s’ha decidit incloure també els partits sense representació per evitar els problemes legals. D’aquesta forma, tothom que pugui permetre’s el cost de fer els fulletons de propaganda tindrà l’enviament garantit per l’administració, com ja succeeix a França.

Pel que fa als blocs electorals, un altre dels punts tractats aquest dilluns, tots els grups han mostrat la seva predisposició a relaxar-los d’alguna manera, però de moment s’ha quedat en un enunciat sense concreció, ja que hi ha recels sobre la manera de controlar la proporcionalitat. Alguns grups aposten per acabar amb la cotilla dels minuts i els segons i amb l’obligatorietat de presentar la informació seguint sempre l’ordre parlamentari. Ara bé, no tots els partits creuen que es pugui mantenir la proporcionalitat deixant-ho només en mans dels professionals de la comunicació. En tot cas, hi ha debat sobre aquesta qüestió, i s’intentarà prendre alguna mesura perquè el sistema no sigui tan estricte.

Un altre tema abordat és el dels actes en campanya amb senyal realitzada per part dels partits. Existeix l’acord perquè qualsevol periodista pugui accedir-hi i enregistrar ell mateix l’acte, sense necessitat d’haver de fer servir la imatge proporcionada pels partits.

En matèria de publicitat, es vol obrir el debat sobre el paper dels mitjans privats, si els partits poden pagar-se anuncis en tots els formats -ara mateix només poden fer-ho en ràdio i premsa-, o bé el contrari, prohibir qualsevol tipus de publicitat en mitjans privats i limitar-se només als espais gratuïts cedits pels públics en temps de campanya.

Sobre els sondejos, alguns grups plantegen la possibilitat que el termini per publicar-ne l’últim no sigui el de la setmana d’abans de les eleccions, com marca la LOREG, sinó poder-ho apropar més al dia dels comicis.

Encara queda una cinquena part de l’informe dels experts per abordar, amb temes com la despesa electoral dels partits. En tot cas, en aquest primer repàs només s’han constatat alguns principis d’acord, però en cap cas un pacte tancat i concret sobre res, perquè ni tan sols hi ha propostes de redactat encara sobre la taula.