L’Audiència Nacional jutjarà exdirectius de Caixa Penedès per cobrar més de 20 milions en pensions irregulars

El jutge de l’Audiència Nacional Santiago Pedraz ha proposat obrir judici oral contra l’exdirector de Caixa Penedès, Ricardo Pagès, i els directors generals adjunts Manuel Troyano Molina, Santiago Abella i Joan Caelles per un delicte societari continuat d’administració deslleial amb afectació dels interessos generals en considerar que es van apropiar de pensions irregulars multimilionàries valorades en més de 20 milions d’euros. Des de l’any 2001, els exdirectius van contractar pòlisses d’assegurances fins al 2010, coincidint amb l’inici del procés d’integració a Banco Mare Nostrum, segons explica el magistrat en la interlocutòria.

Pedraz considera que els exdirectius van obtenir il·lícitament uns «desproporcionats guanys patrimonials a costa i a esquenes de l’entitat» amb l’objectiu de cobrar-les el dia que abandonessin l’entitat per qualsevol motiu.

Els fets es remunten al 2001, amb Pagès com a director general (1996-2011), Abella com a director general adjunt (1998-2007), Troyano com a director general adjunt (1996-2011), i Jaume Jorba com a director de recursos humans fins el 2011, però que va morir fa poc. Joan Caellas va ser director general adjunt entre el 2008 i el 2011. Segons el fiscal, es van autoconcedir i blindar drets econòmics no contemplats en els seus respectius contractes laborals.

Tots cinc formaven el nucli dur dels òrgans executius de Caixa Penedès i van poder modificar les condicions contractuals sense que el Consell d’Administració o l’Assemblea General s’adonessin de les irregularitats.

Aquell 2001 es va haver de modificar l’estructura de retribucions internes perquè la legislació obligava a subscriure les assegurances i plans de pensions per als empleats en entitats externes. Hi havia dues possibilitats: un pla de pensions, que permet la consolidació automàtica dels drets econòmics dels treballadors, o una assegurança col·lectiva de vida, que només consolida els drets si s’especifica en la pòlissa.

Però les aportacions als plans de pensions estan limitades quantitativament. Per això, dels 33,4 milions del fons de pensió intern se’n van extreure 19,6 per crear un pla de pensions extern, 5,9 van anar pels jubilats i orfes i 8,7 pels directius implicats en una pòlissa d’assegurances. D’aquests 8,7 milions, 4,4 eren per Pagès, 2,1 eren per Abella, 1,3 per Troyano i 0,7 per Jorba.

Però aquest últim fons encara era insuficient per fer front als excessos de sou dels directius, i per això van crear una nova pòlissa per a ells i en van modificar una altra a «esquenes dels òrgans col·legiats de direcció i control».

La modificació de l’antiga pòlissa va fer augmentar les aportacions totals als 20 milions, dels quals Pagès s’enduia 7,4 milions, Abella, 3,6, Troyano, 3,1, Caellas, 4,3, i Jorba, 1,5. La nova pòlissa va aportar 3,4 milions extres: 1,4 per Pagès, 1 per Abella, 0,5 per Troyano i 0,4 per Jorba, que es distribuïen en mensualitats vitalícies d’entre 2.200 i 7.600 euros.

A més, aquestes noves pòlisses permetien cobrar als directius quan deixessin l’empresa fos pel motiu que fos, inclosa la marxa voluntària o l’acomiadament procedent. Els nous contractes es van signar davant de notari amb el president de l’entitat, Josep Parera, de 80 anys, «sense coneixements ni dedicació a assumptes financers».

Juntament amb altres pòlisses d’assegurances i fons de pensions en benefici dels querellats, inclosos els rendiments, els quatre querellats més Jorba, ja mort, tenien dret a 31,6 milions d’euros: 11,6 per a Pagès, 6,1 per Troyano, 5,7 per a Abella, 4,8 per a Caellas i 3,3 per a Jorba.