L’Ajuntament de Piera va aprovar fa un mes el seu pressupost pel 2013, uns 12 milions d’euros que suposen un lleu increment -1,5%- respecte al del 2012. L’alcalde remarca un augment de les partides de serveis socials i promoció econòmica i una reducció en la de personal “pel fet de reduir l’estructura de llocs de treball de l’ajuntament eliminant aquelles places en les quals no hi havia contractat ningú”.
En aquest sentit, Guixà assegura que “no hem contractat mai ningú sense necessitat” i afegeix que “no hem fet com altres… que deien contracto aquell que és amic de l’altre… bé… això no es pot dir però bé hi havia algú que ho feia”.
El sanejament dels nuclis, prioritat perquè “l’Agència Catalana de l’Aigua no compleix”
Piera destinarà aquest 2013 prop de 3 milions d’euros a inversions, més d’1 milió dels quals és estalvi net dels comptes municipals. Això demostra per a Guixà que “hem sigut molt prudents, hem seguit una línia molt de poble però això ens ha salvat”.
L’alcalde de Piera defensa que “ara és un moment en què totes les inversions dels ajuntaments han de ser en coses necessàries”. Així, les inversions d’enguany es dedicaran bàsicament al sanejament i a la construcció de depuradores a quatre dels nuclis de població que té Piera. El motiu és que “l’Agència Catalana de l’Aigua no compleix, suposo que perquè no tenen diners, i hem d’assumir nosaltres aquestes inversions, perquè fa 4 o 5 anys que les haurien d’haver fet”. Les noves depuradores donaran servei als nuclis de Can Canals, La Fortesa, Can Bou i Can Bonastre. En alguns nuclis que encara no tenen clavegueram, com La Venta-Can Mussarró, es farà “un projecte de mínims, que és obrir el carrer, posar el tub i connectar-hi les cases i tornar a tapar sense arreglar tot el carrer”. El motiu és que “ara no és un moment per demanar diners als veïns”, que aporten bona part del cost d’aquestes obres.
A banda de les inversions en sanejament, aquest anys es materialitzarà una demanda de fa alguns anys: la construcció d’un camí per a vianants paral•lel a la carretera anomenada Camí Romeu. Aquest nou vial connectarà els nuclis de Piera, Can Claramunt i Can Bonastre.
Amb la mirada en el mig i llarg termini, Piera també treballa per fer més eficient i sostenible la il•luminació dels seus nuclis de població. Ja s’han provat nous sistemes a Can Bonastre i Can Canals que han reduït la factura de la llum entre un 30 i un 50%. Guixà té clar que “fer això d’entrada no suposa un estalvi, però si no baixem consums d’aquí uns anys pagarem una barbaritat”.
«Els ajuntaments no podem resoldre el problema de l’atur ni de l’economia del país”
Sobre les polítiques municipals de promoció econòmica, Jaume S. Guixà és especialment honest: “tots els ajuntaments diem molta cosa, però no cal que ens enganyem, els ajuntaments no podem resoldre el problema de l’atur ni de l’economia del país”.
Guixà continua assenyalant que “la situació l’ha de resoldre qui té els mecanismes per fer-ho, l’Estat”, però alhora culpa l’administració central “perquè ens escuren la butxaca per pagar el forat dels bancs”.
Economia sanejada, però el superàvit «per salvar els bancs»
L’ajuntament de Piera té en l’actualitat una “economia sanejada” amb un endeutament del 35%, però Guixà denuncia que les darreres mesures del govern de l’Estat –obligar als ajuntaments a destinar el seu superàvit a amortitzar deutes- és, textualment, “una altra putada que ens fa el govern per capitalitzar els bancs”. L’alcalde pierenc no hi troba una altra explicació, “ja que els crèdits que paguem ara tenen un interès de l’Euribor més 0,01 o 0,02% i si ara anem a demanar un préstec ens demanen un Euribor més un 4, 5 o 6 %”
L’alcalde de Piera responsabilitza de la situació econòmica “els polítics, per no prendre mesures quan s’han de prendre”. Guixà ho exemplifica amb el Plan E del darrer govern de Zapatero, unes injeccions als ajuntaments per fer obra pública l’any 2008. Com denuncia Guixà, “Zapatero ja podia haver pres mesures, però en canvi va adoptar mesures Keynesianes [estimular l’economia en temps de crisi amb obra pública] , però és que aquestes mesures són de fa 70 o 80 anys”.
