Núria Vinyals
Us han fet alguna vegada aquesta pregunta?
Heu sentit algun infant encuriosit pel fet que a fanals, a terra, a bolsos, solapes de camisa… la gent llueixi llaços grocs?
La resposta ha de ser senzilla i veraç. No ens enredem a donar voltes i exposar una resposta que creiem més apropiada i entenedora a la ment infantil.
Heus aquí una explicació que considero apropiada.
Els llaços grocs signifiquen amistat, pensar en un altre que ho està passant molt malament.
A Catalunya hem començat a posar llaços grocs perquè hi ha famílies que tenen algú de casa seva a la presó.
La presó és un edifici molt gran amb habitacions tancades amb clau i qui hi va no en pot sortir en molt temps i no pot anar a casa seva ni fer les coses que els agraden.
Aquests que estan a la presó tenen molts amics que els consideren bones persones i que no haurien de ser a la presó. La resta de gent que està tancada és perquè un jutge diu que han fet malifetes.
I per què són a la presó? Doncs perquè pensen diferent dels qui ara manen a Espanya.
En comptes de parlar i entendre’s, els castiguen perquè deixin de tenir la seva opinió. A la presó hi tenim els qui fins ara manaven a Catalunya perquè van preguntar a la gent si volien que Catalunya continuï essent Espanya o no. També hi ha dos nois que organitzen les manifestacions per la Diada i algun altre dia.
A Catalunya hi haurà llaços al carrer mentre tinguem amics i amigues a la presó.
També hi ha gent que no els agraden els llaços del carrer i els arrenquen.
Són persones que no accepten l’opinió dels altres, que consideren la seva opinió la millor i la que hauria de tenir tothom.
A Catalunya hi haurà llaços al carrer mentre tinguem gent de bona voluntat a la presó i l’exili. Fins que cadascú sigui a casa seva i tothom puguem viure en pau i llibertat. Llibertat d’acció i de pensament, sempre amb respecte als altres.
El que hauria de preocupar a Espanya és que a Catalunya hi ha llaços que s’han trencat per sempre, i no em refereixo als grocs que hi ha al carrer o a la meva solapa, em refereixo als llaços que uneixen les persones, sorgeixen dels sentiments i l’amistat.
Espanya ja ha perdut gran part dels catalans i podran obligar-nos a estar, però mai a ser.