Joan Pinyol
En la meva darrera anada al Valle de Sus Caídos, per gravar l’entrevista per al programa FAQS de TV3 vaig veure unes quantes imatges lamentables. A l’estació d’Atocha de Madrid, vaig descobrir un grupet de viatgers que celebraven un comiat de solter. El nuvi anava disfressat de Carles Puigdemont i era el blanc de totes les rialles. Duia una perruca que li queia sobre els ulls, una americana, corbata i un llaç groc a la solapa, i es movia entre la gent com un pallasso. Si no fos que els catalans som gent pacífica li hauria trencat la cara. En quin món vivim que algú sigui capaç de riure’s d’una persona que ha hagut de fugir de la injustícia i que no pot tornar al seu país? Em va doldre tant que minuts després vaig fins i tot agrair que l’AVE m’allunyés a 300 km/h d’aquella Espanya que no ens vol entendre.
