Aquest divendres, 20 d’octubre, l’Ajuntament d’Igualada i el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (CoMB) han dut a terme un homenatge al doctor Pere Gabarró i Garcia, amb l’assistència de bona part de la seva família.
L’acte ha constat, primer, de la descoberta d’una placa a la façana de del centre de simulació mèdica 4D Health, al Passeig Verdaguer i, posteriorment, al Saló de Sessions consistorial, de la conferència Pere Gabarró i Garcia, un dels grans personatges de la medicina catalana de tots els temps, a càrrec del director de la Unitat d’Estudis Acadèmics i expresident del CoMB, Miquel Bruguera.
En el decurs d’aquest acte, Bruguera ha proposat que l’Hospital d’Igualada s’anomeni Hospital Doctor Pere Gabarró. L’alcalde, Marc Castells, ha recollit la proposta i ha agafat el compromís de traslladar ben aviat aquesta sol·licitud a la conselleria de Salut de la Generalitat de Catalunya. Paral·lelament, des del consistori i en col·laboració també amb el CoMB, s’impulsaran diferents accions per a seguir posant en valor la figura del cirurgià igualadí.
Jaume Padrós, president del CoMB, ha afirmat que, amb actes com el d’avui “es fa justícia a una figura fonamental per la medicina catalana del segle passat i una persona de gran rellevància en altres camps, com el de la defensa ferma i serena del país o l’impuls del muntanyisme i l’escoltisme a casa nostra”. Castells, de la seva banda, ha assegurat que “era una assignatura pendent per aquesta ciutat donar la merescuda dimensió a una persona que va destacar pel seu vessant humà i que va ser admirat arreu per l’exercici exemplar de la seva professió”.
Una reconeguda carrera mèdica
Pere Gabarró va néixer al número 6 de la Rambla Nova d’Igualada l’1 de gener de 1899, darrer dels dotze fills d’Aleix Gabarró i Castelló i Teresa Garcia i Fossas. El pare tenia una fàbrica de naips a Igualada i la mare era germana de Jaume i Artur, els coneguts germans Garcia Fossas. Als 9 anys va quedar orfe de pare i la seva mare el va portar a Barcelona a estudiar. El 1914 va finalitzar el Batxillerat a l’Institut de Barcelona i va començar estudiar Farmàcia a la Universitat de Barcelona, on es va llicenciar el 1918. En paral·lel, va iniciar la carrera de Medicina el 1916, la va acabar el 1923 i, un any més tard, va entrar a formar part del Col·legi de Metges de Barcelona.
El 1924 va establir la seva consulta al Passeig Sant Joan de Barcelona i el 1928 es va casar amb Josefina Viader, amb qui va tenir dues filles i un fill. Va ser professor ajudant en diferents matèries i membre de la clínica de Terapèutica Quirúrgica de l’Hospital Clínic. En aquella etapa es va interessar per la cirurgia abdominal i, a principis de la dècada de 1930, va publicar ja els seus primers treballs sobre cirurgia plàstica.
Va ser membre de Palestra, entitat catalanista de tarannà educatiu i patriòtic fundada el 1930, i de la Societat de Cirurgia de Catalunya, on va liderar la publicació en català del Butlletí de la Societat de Cirurgia de Catalunya. El seu compromís amb el catalanisme mèdic també es va manifestar amb la seva participació com a secretari del Comitè de Recerques i Investigacions Històriques de l’Associació de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana i l’impuls de l’estudi de la història de la cirurgia catalana.
Durant la Guerra Civil va ser metge militar al bàndol republicà i va adquirir un gran coneixement quirúrgic, especialment en la restauració de la cara. Va ser representant d’Acció Catalana Republicana al Consell de Sanitat de Guerra de la Generalitat de Catalunya i, posteriorment, nomenat comandant de l’exèrcit i cap de l’equip quirúrgic. Durant la guerra va organitzar la cura dels cremats republicans de Catalunya i València. Va ser destinat al front d’Aragó, concretament a Codo, Puebla de Híjar i Barbastre i, a partir de 1938, va operar en diversos hospitals catalans, com els de Gandesa, Santa Coloma de Farners o el tren hospital que el 5 de febrer de 1939 el portaria a l’exili.
Va fugir a França i, quinze dies després, a Anglaterra, primer a Londres i finalment a Manchester, on va treballar tres anys amb Sir Harold Gillies, considerat el pare de la cirurgia plàstica. Durant la Segona Guerra Mundial va treballar amb el doctor Archibald Mc Indoe, cap dels cirurgians de la Royal Air Force (RAF), curant els cremats de l’aviació. Nomenat Senior Surgeon pel govern britànic, va dirigir durant cinc anys els serveis de cirurgia plàstica del Baguley Emergency Hospital, del Christie Hospital i del Holt Radium Institute. Va desenvolupar un nou tipus d’empelt de teixits, anomenat “en tauler d’escacs” o “en segells de correus”, que va publicar al British Medical Journal i als Proceedings of the Royal Society of Medicine. Va ser soci fundador de la British Association of Plastic Surgeons (1946), va col·laborar amb la revista British Medical Journal Surgery i va ser un dels fundadors del Casal Català de Londres.
El març del 1947 va tornar a Barcelona per reunir-se amb la seva dona, fills i mare. Va rebre permís per treballar amb el doctor Joan Puig i Sureda i amb Jaume Pi i Figueras, a l’Hospital de Sant Pau i a la Clínica Corachan. Va ser delegat de la American Society of Plastic and Reconstructive Surgery (1950-52) i membre fundador i primer president de la Societat Catalana de Cirurgia Plàstica i Estètica.
Va morir el 4 de maig del 1980 a Barcelona. L’any 1985 l’Ajuntament d’Igualada va batejar un carrer amb el seu nom i, el 2009, el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona li va dedicar l’Any Gabarró.
Un dels pares de l’escoltisme a Catalunya
A banda del vessant purament mèdic, Pere Gabarró i Garcia va practicar activament l’excursionisme i va ser també un dels fundadors del moviment escolta a Catalunya, juntament amb Josep Maria Batista i Roca.
Va ser un dels promotors dels Minyons de Muntanya i membre del Centre Excursionista de Catalunya. Com a metge, va publicar escrits dirigits al públic excursionista i, el juliol de 1932 i va obrir la via Gabarró, una nova via d’accés a la Pica d’Estats per un camí diferent al clàssic del Port de Sotllo.
De fet, un dels cims que formen part del massís de la Pica d’Estats, va ser batejat com la Punta Gabarró (3.115m).