El fugat del «Cas Emarsa» volia crear un banc a Andorra

La peça anoienca de la trama que va saquejar la depuradora de Pinedo (València) sorprèn a cada nova dada que coneixem. José Ignacio Roca Samper –que va residir a Montbui entre 2005 i 2009, va vendre un terreny a l’ajuntament i va facturar 15 milions d’euros a través de tres empreses pantalla ubicades a Igualada- està fugit des de l’inici de les investigacions del “Cas Emarsa”, el 2010.

Malgrat haver viscut a Montbui, pocs són els que l’han vist i molts menys els que el coneixien. Roca va fugir desentenent-se dels seus dos fills i de la seva dona –ara a presó-, però amb una arquitectura financera que li ha permès, a banda de l’espoli de la depuradora valenciana, continuar traient diners al principi de la investigació a través d’una de les seves empreses domiciliades a Malta, Walnut Grove. Entre els seus plans de futur hi havia, ni més ni menys, crear un banc a Andorra.

Tot i que Roca es presentava a si mateix com a assessor fiscal, va contractar una gestoria d’Igualada perquè li portés els seus assumptes. De fet, aquesta gestoria figura com el domicili social d’una de les seves empreses, Printergreen S.L. En un dels pocs contactes que va tenir Roca amb la gestoria els va revelar el pla d’obrir una entitat financera a Andorra.

De fet, Roca tenia al seu nom diverses llibretes d’estalvi en Banca Privada, Andbank i Credit Andorrà. Fins i tot la seva mare té comptes al seu nom amb capitals que superen el milió de dòlars.

Roca va entrar en contacte amb la gestoria l’any 2008. Segons una de les empleades, ho feia perquè s’havien de presentar les declaracions d’impostos en línia i l’empresari “no tenia internet”. Al principi només requeria dels serveis per tramitar els impostos trimestrals de les seves empreses, però no va trigar a preguntar si algun dels clients de l’assessoria volia vendre alguna societat. És llavors quan va aparèixer Pintergreen, una societat que gestionava una impremta que va comprar al seu antic propietari per 600 euros. L’ara fugat la va posar al seu nom, encara que les dues sòcies de l’assessoria es van quedar amb un percentatge de les accions, segons va explicar una d’elles al judici. 

Segons ha explicat aquesta treballadora a infoanoia.cat, les operacions de Roca no els van estranyar al principi «perquè sempre remenava molts diners». I l’ara fugit el defineix com «molt simpàtic i extrovertit». La dona de Roca, Maria Águila Aladrén, només va aparèixer un dia a la gestoria «en una visita de cortesia».

Aquesta treballadora de la gestoria va actuar com a apoderat de Roca a la signatura de la venda de la finca de cavalls que tenia a Montbui a l’ajuntament del municipi l’any 2009. José Ignacio Roca ni tan sols es va personar a l’acte de signatura.

Com informàvem divendres, fonts municipals constataven la sensació de què “tenia pressa per vendre”. Des de la gestoria han confirmat que Roca «tenia intenció de vendre la finca abans d’acabar l’any». De fet, un cop signada la venda Roca, la seva dona i els seus dos fills es van traslladar a viure a França, on va acumular a través de Lost Monopoly més de trenta apartaments a nom de la seva dona, ara a la presó.

El fugat continuava enviant les factures a la gestoria d’Igualada, a on li feien la comptabilitat. Amb Roca vivint a França, com revelava l’assessora al judici, la gestoria rep una desconcertant carta d’Emarsa –l’empresa pública que gestiona la depuradora de València- que contenia un paper -escrit a ordinador- en què només posava: “Volem parlar amb tu”. Li envien a Roca per preguntar-li què passava i ja no van saber res més d’ell.

Prèviament, l’enorme facturació de Pintergreen va despertar la curiositat de la sòcia de la gestoria, que va preguntar-li a Roca sobre aquestes factures. La resposta, segons va dir al judici, era “una mica de fangs i cotxes”. En menys d’un any Printergreen S.L. va facturar 3 milions d’euros per retirada de llots malgrat que l’empresa no tenia ni mitjans personals ni materials per fer-ho.

Com reconeixia l’assessora al judici, moltes de les factures que es tramitaven procedien de pagaments i cobraments entre les diferents empreses de la seva propietat. Roca, un element clau en la trama Emarsa, segueix a la recerca i captura i les pistes que té la Policia Nacional el situen a dos països ben diferents: Romania i Xina.