Dijous havia d’enviar una carta i vaig anar a Correos. Feia temps que no hi anava, però pel que em van dir altres ciutadans que també s’esperaven per fer algun enviament o recollir paquets, allí tant se val que sigui el dia de Reis, o que hi hagi eleccions, o que sigui el Dia Mundial del Correu: hi sol haver sempre els mateixos treballadors i el mateix ritme de treball. I les mateixes cues. Preveient precisament una llarga espera després d’agafar el número, vaig tenir temps d’agafar el cotxe, d’anar a comprar, d’omplir la cistella de la compra, de tornar a l’empresa Correos, i encara vaig haver d’esperar una estona més que arribés el meu torn (que havia agafat abans d’anar a comprar). No faig broma ni exagero. Va ser així. I segurament això no extranya a cap dels usuaris habituals d’aquesta empresa, pels comentaris que feien els que dijous també feien cua. El temps d’espera sembla excessiu i, per molt que aquestes dates són especials i que s’incrementa considerablement el volum de feina, et fan tenir la sensació d’estar perdent el temps. No és gaire plaent veure una sola persona que atén el públic i tres o quatre que remenen paquets per allí al darrere quan fa mitja hora que t’esperes, per molt que puguin estar també fent feina. No sembla que perdre clients els preocupi massa. I que no els preocupi veure com la gent s’espera pacientment… o que els preocupi però no moguin fitxa, per a mi és gairebé com una ofensa, un mal tracte que redueix les ganes de tornar a dur-los cap altra carta. Él problema és que tenen la paella pel mànec, com passa en tants altres àmbits. I ens toca cedir i aguantar i fer-nos fotre. Avui em deia la Trini que bé hi deu haver altres empreses que ofereixen el mateix servei… però no sé si en aquestes empreses de paqueteria també es poden enviar cartes. Ho sabeu?
Confiem que aviat vinguin temps millors!