La sala de la Biblioteca Central es va omplir de gom a gom divendres passat durant l’acte “P. Ramon Castelltort. 100 anys / 50 anys. Memòria d’un poeta” preparat amb motiu dels 100 anys del naixement i els 50 de la mort del poeta igualadí, escolapi P. Ramon Castelltort i Miralda.

La directora de la Biblioteca, Montserrat Lobato, va donar la benvinguda a l’acte, durant el qual el regidor de Promoció Cultural, Pere Camps, va agrair l’impuls dels organitzadors de l’acte: Carles Maria Balsells, Jaume Ferrer i Toni Miranda. A ells els va dir que “sou els que feu la cultura”.

Fou un acte que el públic assistent va seguir amb un silenci i interès extraordinari, premiant  amb espontanis aplaudiments la recitació dels poemes.  En sortir, era unànime la  satisfacció per la qualitat del memorial, amb guió i conducció de Jaume Ferrer, que també va recitar diverses poesies durant l’acte -Primera pàgina, Pessebre animat, Paràbola de la ambición frustrada-, un acte que va constituir, en els seu conjunt, un acurat itinerari humà sobre la vida i l’obra del poeta.

Un breu audiovisual confegit per Òscar López va situar la figura del P. Castelltort amb imatges, que van acompanyar la veu de Ma. Teresa Ratera, recitant versos de -Mi soledad sonora-, la primera obra publicada del poeta. La intervenció de Joan Valls, amb una semblança sobre Qui fou i qui és el P. Ramon Castelltort, en la qual va resseguir de manera didàctica el context i l’entorn social de la època del poeta, apropà el perfil peculiar de l’escolapi igualadí. Valls va reconèixer que “la ciutat d’Igualada no s’ha portat del tot malament amb ell”, en referència al fet que li va posar el nom de l’escola oberta fa poc més de 40 anys. A més de la seva trajectòria vital, Joan Valls va repassar els elogis que li van dedicar alumnes de Castelltort com Josep Maria Espinàs o Pere Gimferrer.

Excel·liren les recitacions d’Adoració Aliberch -Salm del fill sacerdot, Pessebre animat- , de  Maria Castelltort -Chopin-, però un dels moments de major tensió emotiva va ser la recitació del -Poema del ciego que vio a Cristo – un dels més coneguts i populars del poeta, que Antoni Miranda brodà literalment. Miranda també recità -Nadal de guerra- amb les notes musicals de la peça que va escriure Mn. Valentí Miserachs expressament sobre aquest poema.

Les escoles amb les que està vinculada la figura de Castelltort -Escola Pia i la que porta el seu nom- van estar presents a l’acte, amb els seus directors Jaume Ars i Ester Garriga, respectivament. L’alumne Arnau Pujol, de l’escola P. Castelltort, va tenir una simpàtica intervenció amb el poema -Fum, fum, fum!- i Claudina Canals, alumna de l’escola Pia, va fer els delicats acompanyaments al piano de tot el guió i va recitar –Mare-. El conductor de l’acte, Jaume Ferrer, va emplaçar als alumnes a fer un homenatge a Ramon Castelltort d’aquí a mig segle, coincidint amb el 150è aniversari del seu naixement i el centenari de la seva mort.

L’alcalde d’Igualada, Marc Castells, va celebrar a la cloenda que s’hagués celebrat “un acte genuïnament igualadí”, sobretot “tenint en compte que els igualadins no som massa donats a fer-nos actes d’homenatge”. Va agrair l’impuls dels organitzadors i va assegurar que gràcies a la iniciativa “ara serà una mica més immortal”.

La recitació de -Elegia a Verdaguer- en la veu del mateix P. Castelltort -en un document recuperat d’una gravació de més de cinquanta anys- va cloure l’acte, amb un silenci emotiu del públic, que la va seguir en la foscor de la sala i a través d’imatges del poeta.

Al sortir es va repartir un fulletó-document que recull imatges, opinions sobre el P. Castelltort., breus comentaris sobre l’abast de la seva figura i tota la relació de títols en les vessants de poesia, poesia lírica, teatre, assaigs, traduccions i bibliografia.

Entre el nombrós públic, a més d’una àmplia representació familiar del poeta hi havia representació de l’Escola Pia de Catalunya, amb el seu Vicari provincial P. Josep Ma. Canet i l’arxiver P. Joan Florensa, membres de Poesia Viva de la ciutat comtal, Octavi Fullat, ex-alumnes i persones foranes volgueren ser presents en aquest homenatge de la ciutat d’Igualada.

Un acte memorial que es pot inscriure, amb lletres destacades, en l’inventari cultural d’Igualada.