L’Anoia busca un nou encaix mirant cap al Penedès

El reconeixement de la vegueria del Penedès deixa la comarca de l’Anoia dividida. La major part veu satisfetes les seves expectatives de mirar cap al sud, mentre els pobles de l’Alta Anoia, que es mantenen a la Catalunya Central, veuen el pas com un impuls definitiu a les històriques reivindicacions d’esdevenir comarca.

Un “fracàs anunciat”

Per l’alcalde d’Igualada, Marc Castells, el pas de l’Anoia per la Catalunya Central ha estat un “fracàs anunciat” i lamenta que, ja que “no han sabut atraure” la comarca, “ens hem sentit maltractats i ignorats”. Castells defensa que va fer un intent d’apropament fa mig any reclamant sense èxit alguna delegació del govern català a Igualada. En to irònic, lamenta que “ni ens estimen ni ens han dit que ens estimaven, encara que fos mentida”.

El batlle igualadí considera que “es compleixen les nostres expectatives” i reivindica que l’Anoia ha de tenir un paper en la nova vegueria, tot i que l’estructura d’aquesta “s’ha d’adaptar als nous temps”. En aquest sentit, Marc Castells creu que “no hem de parlar d’una capital sinó de cocapitals”, la fórmula utilitzada, per exemple, al Vallès Occidental amb Sabadell i Terrassa. El batlle defensa que Igualada “ha de tenir diverses delegacions del govern”.

L’alcalde d’Igualada considera que “es poden generar dinàmiques molt interessants” entre les diferents comarques, i afegeix que “hem de treballar en base a una avantatge competitiva que tenim en aquesta vegueria, la de ser realitats comarcals molt diferents”.

Xavier Boquete, president del Consell Comarcal de l’Anoia, alerta que la part de la comarca que va al Penedès “ha de ser activa, perquè si no ens tornarà a passar el mateix que ens ha passat a la Catalunya Central i quedarem en aquella zona de ningú”, i conclou que “si no busquem aliats, el nostre pes és el que és”.

La delegada del govern a la Catalunya Central, Laura Vilagrà, considera que “és un pas més” cap al dibuix definitiu de la Catalunya Central, tot i que ha advertit que “els temes territorials no són ràpids, s’han d’anar concretant amb el màxim consens”.