L’any 2009 es complia el 25è aniversari de la instal·lació del primer aerogenerador de Catalunya. Un grup de persones amb vinculació al món de l’energia es va preguntar quina innovació es podia fer per commemorar l’efemèride. I van optar per la part social de la generació d’energia.
Era l’embrió del projecte “Viure de l’aire del cel”, que diumenge es començarà a poder tocar a Pujalt amb la col·locació de la primera pedra del primer aerogenerador comunitari de l’Estat. El model col·lectiu de producció d’energia eòlica és comú a Europa i als Estats Units, però inèdit fins ara a Espanya.
Democratitzar l’energia
Un dels impulsors, Pep Puig, recorda com només el llançament de la idea als mitjans de comunicació “ja ens va deixar inundats de correus de gent que volia participar”. Set anys després de les primeres idees, 266 persones han aportat prop d’un milió i mig d’euros per fer possible el projecte. Entre els inversors, “perfils de tot tipus, des dels que han posat 500 euros fins els que han invertit 15.000 o 20.000”, explica Puig.
L’objectiu bàsic és la democratització de la generació d’energia, aprofitant la liberalització del mercat energètic. Tot i que el projecte continua obert a participants de tot el país, Puig creu que “el futur és que hi participi la gent de la zona, perquè se’l sentin seu”.
Exportar l’experiència
Sobre el recorregut futur del projecte, Puig deixa clar que “el nostre interès no és anar posant molins”. Amb el primer aerogenerador a Pujalt “volem demostrar que es pot fer”, diu Puig, que afegeix que posaran la seva experiència al servei de qui vulgui engegar un projecte comunitari de generació d’’energia eòlica.
Pujalt, municipi eòlic
La tria de Pujalt respon a tres factors que necessitaven els impulsors: no haver de fer noves mesures de vent, proximitat a xarxa de distribució elèctrica i accés per carretera. El termini en el que la instal·lació estarà en funcionament depèn del fabricant, Alshtom, que els ha de subministrar un aerogenerador del model ECO-122
El municipi té 50 aerogeneradors al seu territori, 22 del parc eòlic de Pulat i 28 del de l’Alta Anoia. L’alcalde de Pujalt, Antoni de Solà, es mostra com “un ferm defensor de l’energia eòlica, i més encara si és participativa”. Tot i que explica que bona part del capital del parc de l’Alta Anoia és de la zona, de Solà celebra “que una perona qualsevol pugui participar en la producció d’energia, que no estigui en mans dels grans monopolis”.
De Solà reconeix que “hi ha molt a fer en la línia de la democratització de la producció d’energia” malgrat el recorregut que ja tenen aquest tipus d’instal·lacions a d’altres països. El batlle també lamenta les dificultats amb les que aquest tipus d’iniciatives es troben a l’administració: “a Alemanya es triga sis mesos en posar-ho en marxa i aquí hem estat més de tres anys”.
Antoni de Solà no amaga la importància de l’energia eòlica per a les finances municipals. Els impostos sobre béns immobles i rústics aporten cada any 72.000 euros a les arques de l’Ajuntament, quan els molins n’aporten 200.000. I això, en un municipi que no arriba als 200 habitants.
