Entitats d’economia social d’arreu de l’Estat es van trobar la setmana passada a Sitges per debatre sobre els canvis que hauran d’afrontar els treballadors per adaptar canviant i cada vegada més robotitzat. El XIV Fòrum d’Innovació Social, l’empresa anoienca Àuria Grup, ha congregat durant dos dies a Sitges experts i representants d’institucions com el Secretari General de Treball, Afers Socials i Famílies Josep Ginesta, el consultor tecnològic Genís Roca, l’acadèmic Xavier Marcet o representants del sindicat UGT i la patronal CECOT.
En la darrera jornada, celebrada divendres, es van exposar iniciatives innovadores d’economia social centrades en la tecnologia. Un dels casos d’èxit que més expectativa ha generat ha estat el 3DLAN.ORG, una impressora en 3D que permet que aquelles persones amb diversitat funcional que necessiten un producte ortopèdic o algun sistema de suport per a poder fer vida autònoma i independent, s’ho pugui imprimir a casa. Ha presentat el projecte Borja Cazalis, de l’entitat basca Lantegi Batuak, remarcant que des de la solucions creatives i participatives al marge de la indústria, ja que els desenvolupen des de la cooperació comunitària i s’estalvien royalties i drets. que han presentat casos d’èxit han estat ECODES i ATAM.
Substitució del treball conegut
Un dels estudis més ressenyats quan es tracta de predir la transformació del mercat laboral és el de la Universitat d’Oxford, The future of employment: How susceptible arejobs to computerisation?, publicat per Carl BenediktFrey i Michael A. Osborne, l’any 2013, on asseguren que la robòtica pot acabar fent les feines del 47% de l’actual població activa i substituint més de set-centes professions que coneixem avui. Això implica que es podrien destruir més 1.600 milions de llocs de treball al món.
Que l’automatització destrueixi ocupació no significa que no se’n creï de nova. Precisament, la consultora Adecco analitza en el seu estudi Informe Adecco sobre el Futuro del Trabajo en España (2016), com entre els propers cinc i deu anys els llocs de treball lligats a la tecnologia i l’àmbit digital lideraran la creació d’ocupació al mercat laboral, però també ho faran noves professions relacionades amb el turisme i l’oci, la salut, l’energia, el tracte amb les persones; un terreny, aquest darrer, on les empreses del tercer sector poden créixer en serveis i suports.
Aquest canvi de professions planteja un gran repte i fa necessari el debat de com es preparen per al futur immediat les empreses de tots els sector però també, i és en aquest cas on Àuria Grup té interès d’obrir espais de reflexió, en les del sector social com són els centres especials de treball, els CET’S, amb perfils professionals d’especials dificultats dedicats, majoritàriament, a feines de poca qualificació. S’entén per especials dificultats aquelles persones que tenen una discapacitat intel·lectual, un trastorn mental o una paràlisi cerebral amb un grau reconegut igual o superior al 33%, i aquelles persones amb una discapacitat física o sensorial amb un grau reconegut, igual o superior al 65%.
Adaptació dels Centres Especials de Treball
A Catalunya hi ha actualment més de dos-cents CET, la majoria dels quals, com el d’Àuria Cooperativa, integrat dins d’Àuria Grup, són d’iniciativa social i sense ànim de lucre, que donen feina a més d’11.000 persones segons xifres de la Generalitat de Catalunya. Els CET van ser concebuts per la LISMI (Llei d’Integració Social del Minusvàlid de l’any 1982) com un instrument per donar feina a persones amb discapacitat que no poguessin integrar-se en empreses ordinàries. La finalitat principal dels centres especials de treball és oferir oportunitats laborals a aquelles persones amb especials dificultats.
