Quan el director Peter Jackson (el conegut director de la saga d’El senyor dels anells) descobreix en un amagatall un bon gruix d’antigues pel·lícules en un cobert d’un veí, s’adona que té al seu davant la més extraordinària col·lecció de pel·lícules que ha existit mai. Imagina’t, que de sobte, patapam!,… et caigués del cel Ciudadano Kane. Així comença La verdadera historia del cine (Forgotten Silver), aquest fals documental, però un molt divertit i molt creïble film que posa al descobert la vida del suposat Colin McKenzie, pioner del cinema a Nova Zelanda a principis del segle XX, que va inventar les càmeres de cinema, la pel·lícula en color, el só sincronitzat, el travelling i d’altres importants tècniques cinematogràfiques abans que D.W. Griffith i els germans Lumière. La idea d’aquest fals documental va ser concebuda per Costa Botes (també director del film) en el 1990, i un any més tard li ho comentaria a Jackson per si hi volia participar. La pel·lícula realitzada amb motiu de les celebracions del centenari del cinema, va ser retransmesa per primera vegada el 28 d’octubre de 1995 pel canal de televisió neozelandès “TV ONE” i l’audiència va creure que les imatges i els testimonis inclosos en el documental eren certs i que Colin McKenzie era un pioner del cinema i l’inventor del cinema sonor i del color. I el país va creure que tenia un nou heroi nacional, amb el posterior escàndol (vaja,… que ho podríem comparar amb l’enrenou que va suposar la dramatització radiofònica que va fer Orson Welles el 30 d’octubre de 1938 de La guerra dels mons d’H. G. Wells).
Per donar versemblança al film i a la narració, La verdadera historia del cine, inclou molts dels trucs del documental: fotografies antigues, imatges d’arxiu, retalls de diaris, experts i entrevistes amb testimonis,…De fet en el documental hi participen com falsos testimonis, l’actor i director Sam Nelly, el documentalista John O’Shea, l’arxiver Jonathan Morris, l’historiador de cinema Leonard Malti i el productor de Miramax Films, Harvey Weinstein. En el film també s’analitzen les passes que va fer per filmar, la seva epopeia bíblica Salomé, per a la què va recrear un antiga Jerusalem en la jungla de Nova Zelanda, considerada com la seva obra mestra. La farsa va continuar fins i tot en els títols de crèdit, on s’agraeix a la Comissió de Cinema de Nova Zelanda la seva ajuda per a la restauració de la Salomé de McKenzie.
El film va recórrer per diversos festivals com el Festival de Cinema de Toronto i el Fantasporto.
