Dimarts de Diàlegs va recórrer les cicatrius de l’atur

L’espai de debat Dimarts de Diàlegs de l’Ateneu Igualadí va centrar-se, el passat 8 de març, en un dels principals greuges de la comarca de l’Anoia: l’atur. Sota el títol “Es crea feina a Igualada?”, agents socials i econòmics de la ciutat i la comarca van analitzar la situació del mercat laboral i el drama de l’atur, que afecta unes 10.000 persones des de fa més de 6 anys.

La introducció del context econòmic global va anar a càrrec del Doctor en Economia per la Universitat de York Xavier Cuadras, un igualadí que és professor d’Economia i Empresa a la Universitat Pompeu Fabra i director de l’Escola Superior de Comerç Internacional de la mateixa universitat. Cuadras va recordar que la història del capitalisme no és lineal, sinó que té fases d’expansió i fases de crisi com l’actual. L’economista va apuntar, com a possibles causes de l’actual crisi, a la política financera, la regulació i, fins i tot, el sistema de valors de la societat i el model de consum que havia generat. Xavier Cuadras també va reconèixer que els bancs “són massa importants per deixar-los caure i per això han assumit riscos excessius”.

Sobre el problema concret de l’atur, Xavier Cuadras va alertar que “la desocupació deixa cicatrius”, perquè les possibilitats per tenir una feina i unes bones condicions laborals són menors quan més temps s’allarga la situació d’atur. L’economista va reconèixer que caldrà un llarg període de temps per reduir les xifres de l’atur a casa nostra, sobretot perquè el mercat laboral català i espanyol són menys eficients i flexibles que els d’altres països europeus.

Desajust entre oferta i demanda

El coordinador de Dimarts de Diàlegs, Jordi Cuadras, va obrir després el debat als agents socials i econòmics del territori que, d’una manera o altra, estan relacionats amb l’atur. El director de l’oficina anoienca del Servei d’Ocupació de Catalunya, Joan Fernández, va reconèixer que es tracta d’una “situació complexa” i que les pròpies dades de l’atur no són un reflex real, perquè “que baixi l’atur no vol dir que es crei ocupació, perquè molta gent ha abandonat els serveis públics d’ocupació o han marxat del país”. Amb un màxim de 13.000 aturats l’any 2013, Fernández apunta que es nota cert moviment al mercat laboral.

Aquesta diagnosi la comparteix el president de la Unió Empresarial de l’Anoia, Blai Paco, que explica que la borsa de treball de l’entitat ha recollit tantes ofertes els mesos de gener i febrer com durant tot el 2015. El president de la patronal, però, va alertar de la dificultat que tenen moltes empreses per cobrir vacants perquè “hi ha un desajust entre l’oferta i la demanda”. Perfils dels sectors del metall, el packaging, el tèxtil o personal amb idiomes per a la internacionalització són, segons Blai Paco, difícils de cobrir.

El secretari general de la UGT-Anoia, Francesc Rica, defensava que cal adequar la formació que s’imparteix a la comarca a les necessitats de les empreses del territori, per tal d’evitar aquest desajust. Rica també qüestiona la qualitat de l’ocupació que es genera i demostrava, d’entrada, la temporalitat d’aquesta. Entre febrer de 2015 i el passat mes de febrer es van formalitzar a l’Anoia 31.000 contractes laborals. Pel que fa els sous, Rica lamentava l’aparició d’un concepte inèdit fins fa pocs anys, el del treballador pobre. El líder anoienc del sindicat destacava que el perfil majoritari de l’atur anoienc és el d’una “dona expulsada del sector tèxtil que no s’ha pogut reciclar” i l’edat no juga a favor: “amb més de 40 anys hi ha dificultat per trobar feina, però amb més de 50 és pràcticament impossible”.

Un atur envellit, de llarga durada i amb poca formació

El responsable anoienc del SOC va afegir que “el temps que passa dificulta de forma exponencial tornar a trobar feina” i, des del 2010, el col·lectiu d’aturats majors de 45 anys és el que més s’ha incrementat a Igualada. Segons dades que va exposar el mateix Fernández, si el 2010 el 39% dels aturats era major de 45 anys, el passat mes de febrer ja suposava el 51,7%. El col·lectiu de joves a l’atur d’entre 20 i 29 anys, en el mateix període ha passat del 20% al 15%. Per a Joan Fernández, un dels grans dèficits dels prop de 10.000 aturats anoiencs és la formació. Més del 70% té un nivell d’estudis inferior a l’educació secundària. El director del SOC a l’Anoia defineix com el gran repte en matèria d’atur “transformar aquestes persones, envellides i en atur de llarga durada, per al nou model productiu que s’imposa a l’actualitat”.

Dels prop de 10.000 aturats que hi ha a la comarca de l’Anoia, segons dades del SOC, només la meitat rep algún ingrés. Prop de 2.000 persones cobren prestacions d’atur i poc més de 3.000 cobren  l’ajuda familiar o prestacions no contributives.

La temporalitat és una de les característiques del 90% de l’ocupació que es crea a l’Anoia. Sobre aquest àmbit va aportar dades David Raya, de l’ETT Grup Català de Treball. Raya va explicar que “es crea feina, però no és estable perquè es tracta de puntes de feina en èpoques puntuals”. Són puntes estacionals que, a més, cada sector té en moments diferents de l’any. Els perfils acostumen a ser de baixa qualificació i amb sous “baixos, perquè els convenis generalment ja són baixos”. En aquesta empresa de treball temporal, per exemple, els sous més habituals oscil·len entre els 900 i 1.200 euros mensuals.

Les cares de l’atur

El Dimarts de Diàlegs també va servir per posar cares i noms a les estadístiques. La coordinadora de Creu Roja a l’Anoia, Silvia Grados, va refermar la idea que hi ha un desencaix entre oferta i demanda, però apuntant que “es demanen perfils molt elevats que no calen en moltes ofertes”. I unes ofertes tan precàries que, com explica Grados, “poden portar a la paradoxa que es cobri més amb l’ajuda familiar que amb una mitja jornada del sector serveis”. Sobre la necessitats de formació, afegeix que “hi ha formació molt qualificada que molta gent no es pot permetre”.

Un dels testimonis del debat porta una dècada a l’atur. És Amparo Lechado, que ha acabat recentment un contracte de tres mesos i que explicava que “psicològicament et costa molt”. En relació amb assistenta social i Creu Roja, aquesta mare de dues filles afegeix que “et fa falta experiència, però no et pots preparar si no t’ho pots permetre”. Un altre dels testimonis va relatar l’experiència de quedar-se a l’atur amb més de 45 anys. És el cas de Pep Brunet que, reconeix que “passes dol i t’has de reinventar”. No dubta a dir que “és molt difícil trobar feina després dels 45, però has de saber identificar les teves competències i tirar canyes”. Brunet va trigar més d’un any a trobar una nova ocupació. Finalment, el col·lectiu de joves va estar representat en la Maria Sánchez,   un grup que, tot i estar molt qualificat, només té tres sortides, segons Sánchez: feines precàries que no permeten independitzar-se, intentar formar-se gratuïtament o marxar fora.