Aigua és vida denuncia que Vilanova i la Pobla tampoc tenen contracte de concessió del servei d’aigua

L’entitat Aigua és vida, que ja va assenyalar el passat mes de desembre que no existia contracte per a la prestació del servei d’aigües a Igualada, assegura ara que Vilanova del Camí i la Pobla de Claramunt tampoc tenen contracte de concessió. El servei a tots tres municipis són gestionats per Aigua de Rigat.

Aigua és vida reclama a l’Ajuntament de Vilanova del Camí valentia per dur a terme un procés participatiu vinculant per tal que la ciutadania decideixi quin model de gestió prefereix: gestió pública o gestió privada. Des de l’entitat es reclama un esforç econòmic per part del consistori per fer una auditoria de l’estat de la xarxa perquè la ciutadania pugui votar en aquesta consulta amb tota la informació necessària. El grup municipal del PSC acusa el govern vilanoví de no donar resposta a una instància d’Aigua és vida on es demanava el contracte d’adjudicació. Els socialistes volen «saber d’una vegada per totes si aquest contracte s’ajusta o no a la distribució de l’aigua. Doncs en cas contari seria interessant sospesar la conveniència de municipalitzar-lo perquè possiblement abaratiria la factura del contribuent». El PSC també reclama que es facin auditories econòmiques i tècniques de la situació en la qual es troba l’esmentat servei de l’aigua.

La Pobla de Claramunt també es troba, segons l’entitat, en la mateixa situació ja que no té contracte de concessió. Com en el cas d’Igualada i Vilanova, no hi ha plec de concessió que estableixi temporalitat o cànon que hagi de satisfer la companyia.

A aquests municipis es podria sumar Santa Margarida de Montbui, gestionada per Aigües Artés. Aigua és vida denuncia, però, que l’Ajuntament no ha informat de la situació del servei.

L’accés a una aigua potable, sanejada i a un preu assequible va ser reconegut explícitament com un dret humà per l’Assemblea General de les Nacions Unides en una resolució de 2010. Malgrat la consideració de l’aigua com a bé d’interès comú (i cada cop més escàs), molts municipis cedeixen la seva administració a mans privades. El cas de Catalunya és especialment impactant: un 80% de l’aigua està gestionada per empreses privades o mixtes. A l’Estat espanyol, aquest percentatge és del 50%; a Europa, no supera el 30%, i a tot el món, es queda en un 10%.