Ambient de celebració especial el que es va viure, dijous al vespre, a l’església de Sant Hilari de Vilanova del Camí per iniciar els actes de commemoració del 70 aniversari de la cavalcada de Reis al municipi. L’Agrupació Cultural i Recreativa va compartir públicament el treball que estan portant a terme per recuperar la història de la festa de Reis i per donar-li un nou impuls. Qualitat i innovació que de moment ja s’han vist reflectides en la nova imatge que l’entitat estrena aquest Nadal per promocionar la festa.
Patrimoni, identitat, història… són qüestions claus que treballaran a partir d’ara des de l’agrupació per enfortir i millorar la festa de Reis a Vilanova del Camí. Dijous van presentar el Llibre Blanc i el Llibre Negre, creats per l’il·lustrador igualadí Xavier Mula, que el dia 28 de gener l’Agrupació estrenarà en la recepció del Patge Makalí –programada per les 19h a Can Papasseit.
A partir de dilluns, es podran trobar als comerços vilanovins les cartes als Reis, creades pel dissenyador igualadí Pep Valls, a un preu assequible de cinquanta cèntims. També dilluns, l’entitat té previst estrenar la seva nova pàgina web, obra de David Roig, amb força informació que han anat recollint sobre l’origen i les arrels de la festa de Reis al municipi.
L’Agrupació també celebra l’efemèride amb un espot creat pel jove Bernat Enrich, un relat audiovisual de la festa que esdevé també un retrat social i històric. El president de l’Agrupació, Manuel Ocaña, va lliurar-los un obsequi per la seva participació a l’aniversari.
A l’acte d’aquest dijous no hi van faltar les autoritats locals, encapçalades per l’alcaldessa vilanovina, Vanesa González. També hi van participar les diputades al Parlament, Alba Vergés i Maria Senserrich, així com la regidora igualadina Àngels Chacón. En aquesta primera trobada de celebració també van estar acompanyats d’Eduard Creus, en representació de la comissió de Reis d’Igualada, Daniel Vilarrubias, historiador de l’art i expert en cultura popular i tradicional i Pau Duran, membre de l’Agrupació i historiador.
L’alcaldessa vilanovina va encoratjar l’Agrupació a continuar endavant amb aquesta tasca i va recordar el paper de Mossèn Borràs o Jaume Rovira en el desenvolupament de la festa de Reis.
Eduard Creus va fer un recorregut a través de la història dels Reis d’Igualada, els més antics de Catalunya i els segons més antics de l’Estat. La primera referència és un acte de repartiment de regals, l’any 1895, a l’antic Centre Catòlic. Creus va explicar l’origen del personatge del Patge Faruk, per ajudar als Reis dies abans, però també per calmar l’esverada mainada amb tants dies de vacances nadalenques. També es van enumerar les distincions que té la festa de Reis igualadina, i el procés engegat per ser reconeguda patrimoni immaterial de la humanitat per part de la UNESCO. A més de les singularitats de la festa, Eduard Creus va sentenciar que “hi ha tantes festes de Reis com cases on arriben”.
L’expert en cultura popular i tradicional, Daniel Vilarrubias, va situar l’inici de la festa de Reis de Vilanova del Camí “en un context de postguerra, amb un capellà singular [Mossèn Borràs] que vetllava per les necessitats materials i no només espirituals”, oferint una ocasió perquè els infants de famílies desafavorides tinguessin accés a una joguina. Vilarrubias va reflexionar sobre la ritualitat, la materialitat o immaterialitat de la festa i els seus codis i pautes, i va alertar sobre els canvis socials i la forma en què afronten els infants la festa de Reis. “El repte és aconseguir que segueixi vigent la fantasia i la il·lusió d’una nit”, va dir Vilarrubias, qui va reconèixer com necessaris els canvis que ajuden a fer evolucionar la festa.
Pau Duran i Carles Marimon, membres de l’Agrupació Cultural i Recreativa, van recórrer la història dels reis vilanovins, un trajecte complicat perquè -explicava Duran- “no hi ha documentació dels primers anys i a vegades les referències són contradictòries”. En qualsevol cas, és amb l’arribada al municipi de Mossèn Borràs que es capgira “un panorama cultural gris” amb, entre d’altres iniciatives, l’arribada dels reis d’Orient. Durant els primers anys només Baltasar “probablement per manca de mitjans”, segons Duran.
Carles Marimon va relatar la història dels Reis des de l’any 1971, quan l’Agrupació es fa càrrec de l’organització i arriba per primer cop el Patge Makalí. El 1985 estrenaven noves carrosses, destruïdes el 1991 per un incendi. Després d’una època amb poca gent a l’entitat, a finals de la dècada dels 2000 l’Agrupació “es renova i pren un nou impuls”, amb fites com l’estrena de noves carrosses l’any passat.
Una cita en la que es van compartir records, impressions i informació amb una bona colla de persones que d’una manera o altra han estat vinculades a la festa de Reis i a la vida vilanovina des de fa més de 50 anys. Un camí de recuperació de la memòria històrica dels Reis a Vilanova que tot just comença.
