Tanca l’Hotel Ciutat d’Igualada

L’Hotel Ciutat d’Igualada ha tancat portes aquest dilluns després de 12 anys d’activitat. Tot i que l’empresa propietària no ha explicat encara les circumstàncies concretes, aquesta era una setmana clau per definir el futur de l’hotel.

Segons van explicar la setmana passada fonts de l’establiment a infoanoia.cat, l’Hotel Ciutat d’Igualada té “un problema financer”. Tot i que l’ocupació de les seves 67 habitacions rondava el 30%, les activitats de reataurant, cafeteria i celebracions, juntament amb l’activitat hotelera, permetien continuar endavant, segons la propietat. El que llastrava l’hotel igualadí era el deute hipotecari contret després d’aquirir l’hotel l’any 2006 a l’empresa impulsora, Inversions Originals S.L., que va presentar concurs de creditors només un any després d’obrir l’hotel el 2003. 

Els actuals propietaris volien renegociar el deute amb el banc Santander per tal de poder afrontar una reforma que fes més competitiu l’hotel, que no s’havia replantejat ni reformat des de la seva obertura. En cas que les negociacions amb l’entitat financera no fosin positives, els propietaris reconeixien que l’opció més probable era tancar l’hotel i que el banc assumís l’immoble.

Fonts de l’hotel han explicat que els esdeveniments «s’han precipitat», el que implica el tancament de l’únic hotel de quatre estrelles del que disposava la comarca i l’acomiadament de la sevs desena de treballadors.

Un edifici singular

L’hotel, que ocupa 5.600 metres quadrats, va ser dissenyat pels arquitectes Manel Bailo i Rosa Rull, en un projecte que va ser finalista dels premis FAD d’arquitectura l’any 2004 i va rebre guardons com el primer premi ASCER (Asociación de Azulejos de España) en la categoria d’interiorisme el 2004. Les obres van durar dos anys i van costar al voltant de 7 milions d’euros.

Com explicaven els arquitectes en enllestir l’edifici, l’hotel «es proposa entrar, camaleònicament, a formar part d’aquesta repetició variada de mitgeres al llarg del passeig que estructura la ciutat. L’espai resultant que es desenvoluparà entre elles es respecta, deixant que es converteixi en una continuació del teixit urbà. Construir la façana principal a partir de les mitgeres, accentuant la seva disparitat i la seva arítmia, i aprofitar les dobles façanes que aquestes generen cap als carrers i cap a l’interior d’illa, permet encegar la façana orientada a l’antic cementiri. La poma queda així oberta. El gir de les mateixes en les plantes superiors, per obrir-se a millors vistes i orientacions, incentiva la mirada a través del perfil de la ciutat i el seu entorn natural, incorporant així l’edifici al territori».