La Mancomunitat BTT de l’Anoia pedala per un Priorat inèdit

Una excursió diferent. Aquesta vegada pedalem pel cor del Priorat. És dissabte, 23 de maig. Una cinquantena de ciclistes ens trobem a Gratallops, un poblet enmig de les vinyes del Priorat. Déu n’hi dó de quants som avui. Són quarts de nou del matí i enllestim  les bicis. L’entorn és tranquil i fa bo. El cel és clar i tot pronostica que ens ho passarem bé. Un nombrós grup de reusencs han vingut, ens acompanyaran i tres d’ells ens guiaran en aquesta excursió. Aquesta contrada els és propera i la coneixen bé. A les nou del matí ja engeguem en llarga baixada. Som una llarga còrrua de ciclistes enmig de camps curosament conreats. El terreny és sobri, els camins a vegades  pedregosos, no gaire tècnics, amb moltes corbes i petites sifonades, van esquivant els nombrosos tossals de llicorella esquitxats amb bosquines d’alzinar i pineda. Un paisatge sec, propi, auster.I bellíssim. Fa un matí lluminós i el personal va pedalant enmig de les belles vinyes i l’aspror del foravial . Passem un riuet i al cap d’una hora arribem a Torroja del Priorat. Esmorzem a la plaça  d’aquest poble mig amagat enmig de tants turons. Hi causem una mica de sensació, tant de ciclista en un poble xiquet. Fem un cafè i engeguem altra vegada. Per camins semblants i un trosset de carretera arribem a Scala-Dei, on alguns hi romandran a descansar i visitar aquella antiga cartoixa. Un bon grapat d’altres, prefereix seguir en bici, en molt forta i llarga pujada en direcció a La Morera. fins sota mateix de la Serra Major. Suem cansalada, de debò. El camí és tècnic, pedregós i força costarut. Arribem quasi dessota mateix dels imposants penyasegats del Montsant. El paisatge és és ferèstec, ple de brostam olorós, timó i sàlvia sobretot. Trobem uns vinyaters esporgant els ceps en una mallola.  Al fons, llunyà entreveiem enmig de collets la mar i la plana del sud del Baix Camp. Les ginesteres groguegen arreu escampant llur aroma floral. Amb esforç seguim la pistota pededregosa que amb algun sever rost ens mena finalment, tot seguint la baldana, molt aprop de l’indret conegut com “El Racó de Missa” (segurament perquè hi anaven a resar els monjos cartoixans). Aquest, situat al baixest de la cinglera del Montsant, és un esquerp barranc. Seguim una bona pista en baixada vertiginosa però no difícil. Ben prompte trobem les bòries ben conreades i arrenglerades i al cap de poc Scala Dei. Ens apleguem amb els companys que han fet una visita cultural a l’antic monestir. I tornem-hi. Ara tornarem vers Gratallops (quin robust nom, penso) per un altre cantó, tot passant per l’ermita de la Concepció, un mirador excepcional de la zona. Albirem un paisatge agrest però endolcit   per aquestes vinyes. Gaudim de bon temps, fa sol, però no calor. Arribem finalment a Gratallops on ens espera un esplèndid dinar a un restaurant local. Ha resultat una excursió rodona per a tothom.

La propera excursió serà els dies 13 i 14 de juny, al Maestrat (Terol). És de nivell mig, dos dies. Els interessats poden consultar-ho a internet: www.mancomunitatbtt.net