El Consorci Sanitari de l’Anoia presenta els seus darrers treballs al SECHC

Els passat 5 i 7 de març, va tenir lloc a Las Palmas de Gran Canària, el XIIIè Congrés de la SECHC (Sociedad Española de Cirugía de Hombro y Codo) on es van presentar nombrosos treballs relacionats amb les fractures, destacant les presentades per la Unitat d’Extremitat Superior del Consorci Sanitari de l’Anoia i més concretament del Dr. Joan Miquel Noguera, especialista en artroscòpia i cirurgia d’espatlla.

Curs d’instrucció de fractures d’húmer

D’una banda el Dr. Miquel va fer un curs d’instrucció de fractures d’húmer i que es basava en saber identificar les parts de les fractures de l’húmer proximal en una radiografia simple i entendre la situació en la qual queden dipositats cadascun dels fragments en cada cas i així afrontar amb el major èxit el tractament d’aquestes patologies.

D’altra banda, es van presentar dos treballs més i que van despertar força expectativa. El Dr. Miquel exposava que què hi ha més enllà dels treballs preliminars. Les revistes científiques publiquen, sovint, treballs sobre tècniques novedoses i implants recents usats amb malalts dels quals es té un seguiment curt. Què passa, però, amb aquests treballs publicats amb el subtítol de “treballs preliminars” o “resultats a curt termini” en el camp de la cirurgia d’espatlla?. En aquest sentit, el Dr. Miquel explicava que menys d’un 30% d’aquests treballs acaben essent publicats coma  treballs a llarg termini pel mateix autor o grups d’autors. Tendeixen, doncs a sobreestimar els resultats i infravalorar les complicacions quan es comparen amb treballs a llarg termini.

Maneig de fractures de clavícula
En una altra exposició es plantejava: per què serveix l’evidència científica en el maneig de fractures de clavícula?. Recentment s’han publicat treballs sobre el maneig de les fractures de clavícula amb resultats discordants. Durant el transcurs d’un curs nacional celebrat a Barcelona, es va realitzar una enquesta a traumatòlegs espanyols sobre les opcions del tractament preferits per les fractures de clavícula i els factors que els feien decidir per un o altre tractament. La majoria de cirurgians tractaven de manera conservadora (no quirúrgica) les fractures poc desplaçades, mentre que preferien el tractament quirúrgic en casos de desplaçament significatiu. L’evidència científica publicada va ser el criteri pel qual els cirurgians es decidien pel tractament només per les fractures poc desplaçades. En aquest cas, la raó fonamental era l’experiència personal basada en taxa de consolidació, nombre de fragments, grau de desplaçament, etc.

En el transcurs d’aquest Congrés, el Dr. Miquel va ser premiat amb una beca per poder seguir la formació en artroscòpia d’espatlla a l’Hospital Humanitas de Milà amb el reconegut traumatòleg Dr. Alessandro Castagna i responsable de la Unitat Operativa d’espatlla i colze d’aquest centre italià.