La Mancomunitat BTT es remulla pel Berguedà amb el més petit: Sant Jaume de Frontanyà

El dissabte 21 de març una bona colla ciclistes de la Mancomunitat ens disposen a fer una bonica volta per l’entorn de la Serra de Tubau, on el Berguedà llinda amb el Ripollès. Ens prometem feliços desitjos. Segur que no plourà gaire. Res, a tot estirar algunes gotes.  Ja de camí vers Berga comença a ploure, primer poquet, i a mesura que ens atansem al nostre destí de Sant Jaume de Frontanyà, es va animant la cosa. Arribem pels volts de les nou del matí, i plou a cor què vols. Cares cirscunspectes. Què hi farem! I…què farem? De bici, de moment, res de res. La intenció  que teníem era pujar pedalant fins els Rasos de Tubau, passar per l’ermita pre-romànica de Sant Esteve i donar uns amples tombs en bici pel bellíssim entorn tot seguint camins boscans i masos esparsos.

Mentre esperem si afluixa l’aiguat decidim que podríem esmorzar. Així que ja ens veiem tots asseguts a la fonda del poble, el menys habitat de Catalunya, amb només vint-i-set habitants però turísticament bastant visitat. Mentre ens cruspim un senyor tiberi anem guaitant per les finestres per si s’atura tanta pluja. Però els nostres desitjos no s’acompleixen. Avui els fats malastrucs ens fan la guitza. Tanmateix passem dues hores de bona teca i xerrameca. I ara encara plou més. Decidim anar a fer cultureta, que també ens convè i no ens farà cap mal. Sant Jaume de Frontanyà té una esglèsia romànica formidable, del segle XI. Vista del davant és molt austera, amb arcuacions llobardes i un ull de bou. Del darrera, té tres grans absis magnífics, perfectes, amb finestra d’espitllera. El conjunt és auster i d’una bellesa que corprèn. Elegància sòbria  a base d’arcuacions amb dues faixes centrals en l’absis central.  És de planta de creu llatina. Demanem la clau i ens sorprèn el seu interior de  volta de canó, reforçada amb arcs torals. El seu majestuós cimbori és l’únic exemplar d’aquesta època a Catalunya que és poligonal de dotze cares. El frontal de l’altar és del primer gòtic. També hi ha un notable retaule dedicat a sant Jaume.  El molt senzill campanar d’espadanya és del segle XVI. El conjunt en temps havia estat un priorat agustinià amb monestir i claustre, del que se’n conserves algunes poques restes interessants.

I continua plovent, no hi ha res a fer. L’excursió prometia però l’hem hagut d’ajornar.

Fem una foto de grup. I adéu. Cap els cotxes. Uns vers casa seva i altres, aprofitant la proximitat, anem a visitar el museu de les mines de Cercs, a la Colònia de Sant Corneli. Ens passen un audiovisial, visitem 500 metres de mina i finalment anem al museu. Tot plegat ens trasllada al sumís treball dels miners on l’esperança de vida és de 35 anys.

La propera excursió serà el 25 d’abril, a les belles terres de la Segarra. És de nivell baix, excursió per a gaudír en família. Reunió prèvia i inscricions el proper 21 d’abril a les 8 del vespre a la sala de reunions del Poliesportiu “Les Comes”. Més informació a la vostra pàgina web www.mancomunitatbtt.net .