Wayne Wang va realitzar fa bastants anys una petita pel.lícula independent que va captivar allà on es va veure. El film es deia Smoke, coescrita i codirigida amb l’escriptor Paul Auster. Tot seguit, ens tornà a fer un altre petit regal, Blue in the face. A vegades fer una bona pel.lícula no depèn de grans pressupostos, ni de contractar actors famosos, ni d’edificar-la sobre els efectes especials,… ni de tenir un guió complexe: és suficient en saber, en poder transmetre un sentiment, una emoció, una reflexió sobre allò que ens envolta.
Perquè Mil anys de pregàries és una cinta austera i minimalista –potser en excès?- que ens explica el viatge que fa un home ja gran xinès als EUA, per visitar la seva recent divorciada filla i acompanyar-la en aquests moments. I el que era d’esperar,… els problemes de convivència i els desencontres generacionals i culturals apareixeran en un tres i no res. I aquests dos personatges –entranyables- no únicament estàn desunits per la gran desconfiança quilomètrica entre ells, sinó que pel mig hi ha secrets, malentesos, solituds, situacions mai revelades, i incomunicació. De tota manera el film de Wang que adapta la novel.la de Yiyun Li, del mateix nom –i que aquí n’és la guionista- és ple de delicadesa, ben narrat i intimista. La pel.lícula és un viatge agradable i senzill per la complexitat de la comunicació humana. La falta de comunicació entre el pare i la filla, contrasta amb la comprensió, entesa i amistat que sorgeix entre el pare i una senyora iraniana, en les seves visites al parc. Malgrat parlen llengües diferents i un anglès quasi bé nul, hi ha comunicació.
La crítica en el seu moment va fer servir paraules i frases com aquestes, alhora de parlar de la cinta: “fascinant i càl.lida pel.lícula”, “una petita peça d’orfebreria” “Wang roda amb gran mestratge i sensibilitat”,… I és que si els films fossin arbres, vaja,…. Mil anys de pregàries seria un bonsai. Una delicada miniatura tallada amb estima i precissió. I de pausada visió. Al Festival de Donostia de 2007 el film va aconseguir la Conxa d’Or al millor director i la Conxa d’Argent al millor actor. I amb justícia
![[Img #20088]](https://infoan.wn03.thegecocompany.com/wp-content/uploads/2026/05/img_20088.jpg)
Wayne Wang va realitzar fa bastants anys una petita pel.lícula independent que va captivar allà on es va veure. El film es deia Smoke, coescrita i codirigida amb l’escriptor Paul Auster. Tot seguit, ens tornà a fer un altre petit regal, Blue in the face. A vegades fer una bona pel.lícula no depèn de grans pressupostos, ni de contractar actors famosos, ni d’edificar-la sobre els efectes especials,… ni de tenir un guió complexe: és suficient en saber, en poder transmetre un sentiment, una emoció, una reflexió sobre allò que ens envolta.