Una exposició en sis espais repassa la història d’Igualada a través de la publicitat

Aquest dimecres 20 d’agost, a les 18:00 i a la Sala Municipal d’Exposicions es donarà el tret de sortida a la mostra “Els anuncis en els programes de la Festa Major 1920-1970”, que es podrá visitar fins al 14 de setembre en sis espais diferents de la ciutat. CAFÈS, QUIOSCOS, FONDES, COMESTIBLES I CELLERS, a la sala d’exposicions El portal del Llevador; AUTOS, MOTOS, TRANSPORTS I CARRETEIGS, a la sala d’exposicions Cal Blaiet; MERCERIES, SASTRES, ESPARDENYES I MANTES, al Somiatruites; GÈNERE DE PUNT, ADOBS, CARTRONS I MÀQUINES, a la rectoria de Santa Maria; ÒPTIQUES, METGES, FARMÀCIES I COL·LEGIS, a la Sala Municipal d’Exposicions; FOTÒGRAFS, LLIBRERIES, IMPRESSORS I MÚSICS, a L’Empremta. S’ha editat una postal per a cada exposició. Cadascuna estarà disponible a l’espai corresponent, per a tothom que vulgui aconseguir-ne la col·lecció completa.

L’any 1907 trobem el primer programa de festa major amb publicitat, editat per Nicolau Poncell. Aquest dedica 32 de les seves 88 pàgines a anuncis molt diversos: botigues d’alimentació, sastreries, fàbriques de teixits, pastisseries, etc. Les il·lustracions són abundants i la compaginació acurada. Des d’aleshores, l’evolució que han experimentat els anuncis al llarg dels anys és molt gran.

L’impacte del modernisme és evident en l’estètica de les publicacions de principis del s. XX. Les arts gràfiques arribaren a un dels períodes més creatius de la seva evolució. Dels programes dels primers anys, podem destacar la gran quantitat d’anuncis de pastes alimentàries – amb una gran varietat de marques – els anissos i els anuncis d’establiments i empreses que avui encara existeixen: Pastisseria Pla, Bomboneria Fidel Serra, Cal Perico, Farmàcia Bausili, Perfumeria Cal Gaspar o Farmàcia de la Creu, entre d’altres.

A partir dels anys vint, el modernisme comença a cansar. Les línies ondulades, els motius florals, la asimetria i el barroquisme s’abandonen per anar cap a l’equilibri, la sobrietat, les línies rectes i la simplicitat de l’estil noucentista. Augmenten els anuncis de metges i especialistes com oculistes, podòlegs i otorinolaringòlegs, entre d’altres. També augmenten els anuncis de cafès, bars i restaurants i es mantenen els de les fàbriques tèxtils. Al mateix temps, es fa palès el desenvolupament del comerç, la indústria i la tecnologia, per exemple, amb els anuncis dels primers automòbils.

El noucentisme deixa pas a les primeres avantguardes, que es fan notar lleugerament, i les figures geomètriques són més abundants. La guerra civil espanyola significà un trencament brusc de la vida quotidiana en tots els seus àmbits i la festa major no n’és una excepció. Del 1936 al 1938 la guerra va impedir la celebració de la festa major de la ciutat. El primer programa, doncs, és de 1939, el «Año de la victoria», en castellà i amb predomini d’actes polítics i religiosos.

Els anys passen i les innovacions tecnològiques es deixen veure als anuncis: automòbils, electrodomèstics, maquinària, etc. El gènere de punt esdevé el principal motor econòmic de la ciutat i això es reflecteix en la publicitat dels anys 60, 70 i 80. La riquesa generada per aquesta indústria fa que proliferin els anuncis de botigues de roba, bancs i caixes.

El primer tinent d’alcalde d’entorn i promoció cultural, Josep Miserachs, destaca que la mostra ocupi sis espais de la ciutat i avança que “hi podrem observar l’evolució de la ciutat, els gustos, les necessitats, el jou de la dictadura i l’ús forçós de llengües no pròpies, i el rerefons cultural i artístic de cada període. Del modernisme al noucentisme, de l’alimentació bàsica als capricis més inaccessibles, de l’adob al gènere de punt, de la dictadura a la democràcia…”.

Les festes majors catalanes se celebren almenys des del s. XIII, quan un pregoner anunciava els actes organitzats per mitjà de les crides. Antigament els encarregats de repartir els programes eren els serenos de la ciutat. Quan van desaparèixer, se’n va fer càrrec la policia municipal. Actualment, l’Ajuntament els reparteix per totes les bústies.

El primer programa conegut a Igualada és el de l’any 1851, imprès per Joaquim Abadal. Tenia un sol full escrit per una cara en castellà. Fins al 1904 hi ha pocs canvis en la realització i la presentació dels programes. Acostumen a ser d’un sol full desplegable, díptic, tríptic o tipus cartell.

A principis de segle XX es comença a redactar el programa en català i agafa fortes influències modernistes. A partir de 1907, el programa marca les pautes que s’han seguit fins a l’actualitat, amb alguna excepció. Té forma de llibre i el seu contingut no només descriu els actes organitzats, sinó que també recull les efemèrides corresponents a l’any en curs, una guia de la ciutat il·lustrada amb fotografies i publicitat. El català i el castellà s’alternen depenent de la situació política del moment. Així, per exemple, durant la dictadura de Primo de Rivera domina el castellà, mentre que, durant la República, es torna a l’ús del català.

Acabada la Guerra Civil, a partir de l’any 1940, en el qual l’Ajuntament organitza un concurs de cartells, les portades estan il·lustrades per artistes locals i són un reflex de les modes artístiques de l’època. A més, els programes d’aquest període esdevenen anuaris ja que contenen articles amb la relació de fets ocorreguts durant aquell any.