Divendres, 23 de maig de 2014, a 2/4 d’11 del vespre, al Teatre Municipal de l’Ateneu

La Segona Guerra Mundial va ser la més considerable lluita col·lectiva que Europa
va haver de dur a terme. Mentre uns altres feien grans sacrificis, el poble rus per
exemple, la determinació de construir un món millor era pel britànics tan fort com
en qualsevol altre lloc. El poble estava convençut que mai més tornaria a deixar
que la pobresa, la desocupació o l’ascens del Feixisme desfiguressin les seves
vides.

Havien guanyat la guerra junts i junts guanyarien la pau. Si podien fer grans
campanyes militars, no podrien planejar la construcció de cases, la creació d’un
servei soci-sanitari i de transport, i aconseguir els béns que necessitessin per a la
reconstrucció?

La idea central era la propietat comuna, on la producció i els serveis beneficiarien
a tots. Uns pocs no s’enriquirien a costa dels altres. Era una noble idea, popular i
aclamada per la majoria. Era l’Esperit de 1945. Potser avui sigui el moment de
recordar-ho.

Sempre proper al documental en el seu desig de plasmar allò més immediat amb
el major realisme possible, Ken Loach, fidel al seu estricte ideari polític, evoca en
la seva nova pel·lícula la voluntat de canvi de la societat britànica quan intentava
superar la Segona Guerra Mundial recentment finalitzada. L’atur, la pobresa i
altres vicissituds no van desanimar a una població desitjosa de lluitar pels seus
drets després de la devastació del període bèl·lic.

Amb la seva proverbial habilitat en la matèria, el director combina variats
documents actuals, filmats en blanc i negre perquè no desentonin, amb les
excel·lents imatges documentals de l’època en un intent de «evocar aquell
idealisme ara una miqueta diluït”.

Loach utilitza aquell manifest polític per mostrar que la història es repeteix en
aquests temps de crisi encobridora del frau econòmic perpetrat per certs polítics i
banquers. Ara com llavors, la lluita per la preservació d’elements bàsics com la
sanitat o l’ensenyament és imprescindible.