Divendres, 9 de maig, a 2/4 d’11 del vespre al Teatre Municipal de l’Ateneu
Als Estats Units, uns anys abans de la guerra de Secessió. A en Solomon Northup,
un noi negre originari de l’estat de Nova York, el segresten i el venen com a
esclau. Davant la crueltat del propietari de la plantació de cotó, en Solomon lluita
per sobreviure i mantenir la dignitat. Al cap de dotze anys, coneix un abolicionista
canadenc i aquesta trobada li capgirarà la vida….
Per primera vegada, els Òscars han coronat com a millor pel·lícula un treball
dirigit per un cineasta negre, el britànic Steve McQueen. I la seva dedicatòria a
«tota la gent que va patir l’esclavitud i als 21 milions de persones que encara la
pateixen avui» ha deixat clara la rellevància del premi.
La pel·lícula, basada en les memòries de l’esclau segrestat Solomon Northup,
aborda amb cruesa però també amb una bella estètica el drama d’una injustícia
que encara ara sacseja les consciències dels Estats Units.
McQueen narra la història amb senzillesa i sense subratllats innecessaris. Quan
convé, però, planta la càmera per fer sentir el pes de la violència i també per
aprofundir en els sentiments dels personatges, expressats moltes vegades a
través de la mirada d’uns actors que no poden ni tan sols parlar. De fet, McQueen
fonamenta la força del seu cinema en la direcció d’actors. Michael Fassbender,
que ja havia contribuït decisivament a l’èxit dels anteriors títols del director
(«Hunger», «Shame»), està extraordinari com de costum; però és que Paul
Giamatti, Benedict Cumberbatch, Paul Dano o Lupita Nyong’o voregen igualment
l’excel·lència.
No sempre els Òscars, pensats com a eina de màrqueting més que com a
reconeixements a les bones feines, l’encerten. Però en aquest cas, ni que només
sigui per casualitat, han fet ple.
