No fa ni un mes l’Ajuntament d’Igualada el rebia com un dels nous ambaixadors d’Igualada i
ara Jaume Pons, un dels quatre socis de l’empresa Agrogeba, és acusat per publicacions com eldiario.es o periodismohumano.com d’expulsar a 600 guineans de les seves terres.
![[Img #12759]](https://infoan.wn03.thegecocompany.com/wp-content/uploads/2026/05/img_12759.jpg)
L’empresa, participada també per l’anoienca Petromiralles, es dedica a la producció d’arròs i hauria fet un acaparament de terres a Bafatá ( Guinea Bissau ), un fet corroborat per un informe realitzat el 2012 per l’ONG Alianza por la Solidaridad amb Oxfam Intermón . Segons aquestes organitzacions, quan el 2010 Agrogeba va arribar a aquesta zona de l’interior de Guinea Bissau , va tallar el pas en els camins i va contractar a guardes rifle en mà per evitar que ni persones ni animals tornessin a creuar els cultius d’arròs .
![[Img #12758]](https://infoan.wn03.thegecocompany.com/wp-content/uploads/2026/05/img_12758.jpg)
Les comunitats afectades denuncien que les terres els pertanyen perquè les conreen de manera històrica i que Agrogeba els ha obligat a traslladar-se a altres llocs més llunyans i menys fèrtils .L’empresa addueix que les terres són de titularitat pública , que va arribar a un acord amb el Govern guineà i que desconeixia que la zona estigués sent prèviament cultivada pels locals . Algunes comunitats s’han hagut de resignar i buscar altres terrenys . D’altres, en canvi, han
![[Img #12760]](https://infoan.wn03.thegecocompany.com/wp-content/uploads/2026/05/img_12760.jpg)
resistit i han aconseguit fer-se forts i fer fora Agrogeba .
A més del conflicte per les terres, eldiario.es qüestiona les condicions laborals de l’empresa i cita testimonis que asseguren treballar sense contracte o que els hi han canviat el salari per arròs sense demanar-ho.
L’igualadí Jaume Pons, va arribar fa quatre anys i –recull eldiario.es- diu que ho va fer actuant «de bona fe», que el Govern els va oferir unes terres per al cultiu d’arròs i que aquestes estaven abandonades i descuidades i gràcies a l’entrada de Agrogeba ara aquestes terres són productives .
Pons reconeix algunes de les denúncies que fan les comunitats afectades , com que els guardes retenen les vaques que entren a les terres que ha ocupat l’empresa. En una ocasió un dels guardians va matar d’un tret una vaca, “perquè ja estàvem cansats que es colessin els animals a les terres», justifica Pons .
Els pobladors de la zona denuncien també que els productes químics utilitzats als cultius desplacen els núvols de mosquits dels cultius a la zona on hi ha més població, el que produeix més malària. Agrogeba es va comprometre a construir una escola i un centre de salut a la seva arribada, però Pons reconeix que “encara no hem recuperat la inversió i no tenim ara diners per fer obra social».
